Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Laín Entralgo 2»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - cosmos -l'ateu, marxista o no- es + cosmos –l'ateu, marxista o no– es) |
||
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Laín Entralgo 2|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Laín Entralgo 2|Idioma=Español}} | ||
− | No conec amb suficient precisió els motius pels quals el negador del sentit últim del cosmos | + | No conec amb suficient precisió els motius pels quals el negador del sentit últim del cosmos –l'ateu, marxista o no– es convencerà a si mateix i tractarà de convèncer als altres que la seva actitud és no solament la raonable, és més raonable que la de l'agnòstic i la del cristià. Sé tan sols que aquesta actitud existeix, que dista molt de ser infreqüent al món occidental, sigui explícit o implícit la manera d'adoptar-la, i que el fet de viure-la sincerament tantes vegades ha donat i dóna lloc a conductes personals moralment admirables. |
{{Ref|Ref=Laín Entralgo, ''Qué es el hombre,'' Ed. Nobel, Oviedo 1999, p. 233.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Laín Entralgo, ''Qué es el hombre,'' Ed. Nobel, Oviedo 1999, p. 233.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:19, 16 set 2017
No conec amb suficient precisió els motius pels quals el negador del sentit últim del cosmos –l'ateu, marxista o no– es convencerà a si mateix i tractarà de convèncer als altres que la seva actitud és no solament la raonable, és més raonable que la de l'agnòstic i la del cristià. Sé tan sols que aquesta actitud existeix, que dista molt de ser infreqüent al món occidental, sigui explícit o implícit la manera d'adoptar-la, i que el fet de viure-la sincerament tantes vegades ha donat i dóna lloc a conductes personals moralment admirables.
Laín Entralgo, Qué es el hombre, Ed. Nobel, Oviedo 1999, p. 233. |
Original en castellà
No conozco con suficiente precisión los motivos por los cuales el negador del sentido último del cosmos –el ateo, marxista o no– se convencerá a sí mismo y tratará de convencer a los demás de que su actitud es no solamente la razonable, es más razonable que la del agnóstico y la del cristiano. Sé tan sólo que esta actitud existe, que dista mucho de ser infrecuente en el mundo occidental, sea explícito o implícito el modo de adoptarla, y que el hecho de vivirla sinceramente tantas veces ha dado y da lugar a conductas personales moralmente admirables.