Diferència entre revisions de la pàgina «Khaldun, Ibn»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Autor:Khaldún, Ibn a Autor:Khaldun, Ibn) |
m (bot: - fer refugiar-se en + fer refugiar en) |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Autor | {{Autor | ||
|Nom=Ibn | |Nom=Ibn | ||
| − | |Cognom= | + | |Cognom=Khaldun |
}} | }} | ||
| − | + | Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, ), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406). Va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'origen tunisenc. La seva família, originària del Iemen, havia viscut a Al-Andalus, però després de la caiguda de Sevilla van emigrar a Tunísia, on va néixer Ibn Khaldun. Va passar la seva infància a Tunísia, encara que més tard se'n va anar a Fes. Les diverses rivalitats polítiques el van fer refugiar en el petit llogaret de Quelat Ubn Salama, a Algèria, on va escriure la ''Muqaddimah'', primer d'una sèrie de volums d'una vasta història mundial (''Kitab al-Ibar''). Posteriorment es va instal·lar a Egipte, on va viure la major part de la seva vida com a filòsofs i historiador de gran prestigi. L'originalitat de l'enfocament d'Ibn Khaldun com a historiador li converteix en un dels més importants [[història, filosofia de la|filòsofs de la història]] i en un dels fundadors de la [[sociologia|sociologia]]. | |
Posa especial èmfasi en l'estudi dels fets psicològics, econòmics, socials i culturals que contribueixen al desenvolupament de les civilitzacions i al desplegament de la història, centrada en un procés de dinàmica de grups, els sentiments dels quals (''al-Asabiyya'') originen l'enlairament i desenvolupament de les civilitzacions. Segons ell es donen cicles, que va contribuir a esclarir, d'ascens i caiguda de les civilitzacions. El seu enfocament social, econòmic, ambiental i psicològic de la història van donar lloc a la fundació de la ''Umranyat'' (sociologia). També és destacable la seva obra coneguda com ''Al-Tasrif'', que inicia una nova tradició en l'escriptura autobiogràfica. | Posa especial èmfasi en l'estudi dels fets psicològics, econòmics, socials i culturals que contribueixen al desenvolupament de les civilitzacions i al desplegament de la història, centrada en un procés de dinàmica de grups, els sentiments dels quals (''al-Asabiyya'') originen l'enlairament i desenvolupament de les civilitzacions. Segons ell es donen cicles, que va contribuir a esclarir, d'ascens i caiguda de les civilitzacions. El seu enfocament social, econòmic, ambiental i psicològic de la història van donar lloc a la fundació de la ''Umranyat'' (sociologia). També és destacable la seva obra coneguda com ''Al-Tasrif'', que inicia una nova tradició en l'escriptura autobiogràfica. | ||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
|Lloc=Sevilla | |Lloc=Sevilla | ||
|Incert=No | |Incert=No | ||
| − | |Descripció=A la caiguda de Sevilla la seva família va | + | |Descripció=A la caiguda de Sevilla la seva família se'n va anar d'Al-Andalus |
}} | }} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 08:11, 19 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Ibn Khaldun» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Khaldun, Ibn».
Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, ), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406). Va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'origen tunisenc. La seva família, originària del Iemen, havia viscut a Al-Andalus, però després de la caiguda de Sevilla van emigrar a Tunísia, on va néixer Ibn Khaldun. Va passar la seva infància a Tunísia, encara que més tard se'n va anar a Fes. Les diverses rivalitats polítiques el van fer refugiar en el petit llogaret de Quelat Ubn Salama, a Algèria, on va escriure la Muqaddimah, primer d'una sèrie de volums d'una vasta història mundial (Kitab al-Ibar). Posteriorment es va instal·lar a Egipte, on va viure la major part de la seva vida com a filòsofs i historiador de gran prestigi. L'originalitat de l'enfocament d'Ibn Khaldun com a historiador li converteix en un dels més importants filòsofs de la història i en un dels fundadors de la sociologia.
Posa especial èmfasi en l'estudi dels fets psicològics, econòmics, socials i culturals que contribueixen al desenvolupament de les civilitzacions i al desplegament de la història, centrada en un procés de dinàmica de grups, els sentiments dels quals (al-Asabiyya) originen l'enlairament i desenvolupament de les civilitzacions. Segons ell es donen cicles, que va contribuir a esclarir, d'ascens i caiguda de les civilitzacions. El seu enfocament social, econòmic, ambiental i psicològic de la història van donar lloc a la fundació de la Umranyat (sociologia). També és destacable la seva obra coneguda com Al-Tasrif, que inicia una nova tradició en l'escriptura autobiogràfica.