Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: segons analogia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Textos dels grans filòsofs" a "Textos de los grandes filósofos") |
m (bot: - Déu; doncs en + Déu; perquè en) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tomàs d'Aquino: segons analogia|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tomàs d'Aquino: segons analogia|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | És impossible que alguna cosa es prediqui unívocament de la criatura i de Déu; | + | És impossible que alguna cosa es prediqui unívocament de la criatura i de Déu; perquè en totes les coses unívoques el concepte significat pel nom és comú a tot allò que es predica unívocament.[...] |
No pot dir-se no obstant això que tot el que es diu de Déu i de la criatura es prediqui de manera totalment equívoca, perquè si no es donava alguna conveniència real de la criatura a Déu, l'essència divina no seria a semblança de les criatures; i així Déu coneixent la seva essència no coneixeria a les criatures. Igualment tampoc nosaltres no podríem aconseguir al coneixement de Déu a partir de les coses creades; ni hi hauria per què dir de Déu més un nom que un altre dels quals convenen a les criatures... Per la qual cosa s'ha de dir que el nom de «ciència» es predica de la ciència divina i de la nostra, ni unívocament, ni equívocament, sinó segons analogia, la qual cosa no és a dir una altra cosa sinó segons proporció. | No pot dir-se no obstant això que tot el que es diu de Déu i de la criatura es prediqui de manera totalment equívoca, perquè si no es donava alguna conveniència real de la criatura a Déu, l'essència divina no seria a semblança de les criatures; i així Déu coneixent la seva essència no coneixeria a les criatures. Igualment tampoc nosaltres no podríem aconseguir al coneixement de Déu a partir de les coses creades; ni hi hauria per què dir de Déu més un nom que un altre dels quals convenen a les criatures... Per la qual cosa s'ha de dir que el nom de «ciència» es predica de la ciència divina i de la nostra, ni unívocament, ni equívocament, sinó segons analogia, la qual cosa no és a dir una altra cosa sinó segons proporció. | ||
{{Ref|Ref=''Questiones disp., De veritate'', q. 2, a.1 (en F. Canals, ''Textos de los grandes filósofos, Edat Mitjana'', Herder, Barcelona 1979, p. 122-123).|Títol=Questiones disp., De veritate'', q. 2, a.1 (en F. Canals, ''Textos de los grandes filósofos, Edat Mitjana|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Questiones disp., De veritate'', q. 2, a.1 (en F. Canals, ''Textos de los grandes filósofos, Edat Mitjana'', Herder, Barcelona 1979, p. 122-123).|Títol=Questiones disp., De veritate'', q. 2, a.1 (en F. Canals, ''Textos de los grandes filósofos, Edat Mitjana|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:13, 1 nov 2017
És impossible que alguna cosa es prediqui unívocament de la criatura i de Déu; perquè en totes les coses unívoques el concepte significat pel nom és comú a tot allò que es predica unívocament.[...]
No pot dir-se no obstant això que tot el que es diu de Déu i de la criatura es prediqui de manera totalment equívoca, perquè si no es donava alguna conveniència real de la criatura a Déu, l'essència divina no seria a semblança de les criatures; i així Déu coneixent la seva essència no coneixeria a les criatures. Igualment tampoc nosaltres no podríem aconseguir al coneixement de Déu a partir de les coses creades; ni hi hauria per què dir de Déu més un nom que un altre dels quals convenen a les criatures... Per la qual cosa s'ha de dir que el nom de «ciència» es predica de la ciència divina i de la nostra, ni unívocament, ni equívocament, sinó segons analogia, la qual cosa no és a dir una altra cosa sinó segons proporció.
| Questiones disp., De veritate, q. 2, a.1 (en F. Canals, Textos de los grandes filósofos, Edat Mitjana, Herder, Barcelona 1979, p. 122-123). |
Original en castellà
según analogía
Es imposible que algo se predique unívocamente de la criatura y de Dios; pues en todas las cosas unívocas el concepto significado por el nombre es común a todo aquello de que se predica unívocamente.[...]
No puede decirse sin embargo que todo lo que se dice de Dios y de la criatura se predique de modo totalmente equívoco, porque si no se diese alguna conveniencia real de la criatura a Dios, la esencia divina no sería a semejanza de las criaturas; y así Dios conociendo su esencia no conocería a las criaturas. Igualmente tampoco nosotros no podríamos alcanzar al conocimiento de Dios a partir de las cosas creadas; ni habría por qué decir de Dios más un nombre que otro de los que convienen a las criaturas... Por lo cual se ha de decir que el nombre de «ciencia» se predica de la ciencia divina y de la nuestra, ni unívocamente, ni equívocamente, sino según analogía, lo que no es decir otra cosa sino según proporción.