Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: contra l'argument ontològic»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "''Els filòsofs medievals''" a "''Los filósofos medievales''") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tomàs d'Aquino: contra l'argument ontològic|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tomàs d'Aquino: contra l'argument ontològic|Idioma=Español}} | ||
Suposat que tots entenguin que és el ser més perfecte que es pugui pensar, no se segueix necessàriament que sigui en la realitat. Ha d'haver-hi conformitat amb el nom de la cosa i la cosa nomenada. I que concebem intel·lectualment el significat del terme ''Déu'' no se segueix que Déu sigui sinó en l'enteniment. I, en conseqüència, el ser més perfecte que es pot pensar no és necessari que es doni fora de l'enteniment. I d'això no se segueix que sigui realitat el ser més perfecte que es pot pensar. | Suposat que tots entenguin que és el ser més perfecte que es pugui pensar, no se segueix necessàriament que sigui en la realitat. Ha d'haver-hi conformitat amb el nom de la cosa i la cosa nomenada. I que concebem intel·lectualment el significat del terme ''Déu'' no se segueix que Déu sigui sinó en l'enteniment. I, en conseqüència, el ser més perfecte que es pot pensar no és necessari que es doni fora de l'enteniment. I d'això no se segueix que sigui realitat el ser més perfecte que es pot pensar. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Summa contra gentils'', llibre I, cap. XI (en Clemente Fernández, '' | + | {{Ref|Ref=''Summa contra gentils'', llibre I, cap. XI (en Clemente Fernández, ''Los filósofos medievales''.'' Selecció de textos'',BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 331).|Títol=Summa contra gentils'', llibre I, cap. XI (en Clemente Fernández, ''Los filósofos medievales''.'' Selecció de textos|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:50, 28 set 2016
Suposat que tots entenguin que és el ser més perfecte que es pugui pensar, no se segueix necessàriament que sigui en la realitat. Ha d'haver-hi conformitat amb el nom de la cosa i la cosa nomenada. I que concebem intel·lectualment el significat del terme Déu no se segueix que Déu sigui sinó en l'enteniment. I, en conseqüència, el ser més perfecte que es pot pensar no és necessari que es doni fora de l'enteniment. I d'això no se segueix que sigui realitat el ser més perfecte que es pot pensar.
| Summa contra gentils, llibre I, cap. XI (en Clemente Fernández, Los filósofos medievales. Selecció de textos,BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 331). |