Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: 4 preguntes»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: 4 preguntes.|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: 4 preguntes.|Idioma=Español}} | ||
Les preguntes que ens fem són en nombre igual a les coses que coneixem. En conseqüència ens formulem quatre classes de preguntes: el fet, el perquè, si la cosa existeix i el que és. Així, quan abastant una pluralitat de termes, ens preguntem si la cosa és així o d'una altra manera, si per exemple el sol s'eclipsa o no, busquem el fet. Prova d'això és que, quan hem descobert que el sol sofreix un eclipsi, no anem més lluny; i si des del principi sabéssim que s'eclipsa, no buscaríem si s'eclipsa o no. Però quan coneixem el fet, busquem el perquè: per exemple, sabent que el sol sofreix un eclipsi, o que la terra tremola, busquem el perquè de l'eclipsi o el perquè del tremolor de terra. | Les preguntes que ens fem són en nombre igual a les coses que coneixem. En conseqüència ens formulem quatre classes de preguntes: el fet, el perquè, si la cosa existeix i el que és. Així, quan abastant una pluralitat de termes, ens preguntem si la cosa és així o d'una altra manera, si per exemple el sol s'eclipsa o no, busquem el fet. Prova d'això és que, quan hem descobert que el sol sofreix un eclipsi, no anem més lluny; i si des del principi sabéssim que s'eclipsa, no buscaríem si s'eclipsa o no. Però quan coneixem el fet, busquem el perquè: per exemple, sabent que el sol sofreix un eclipsi, o que la terra tremola, busquem el perquè de l'eclipsi o el perquè del tremolor de terra. | ||
Revisió de 21:52, 24 maig 2017
Les preguntes que ens fem són en nombre igual a les coses que coneixem. En conseqüència ens formulem quatre classes de preguntes: el fet, el perquè, si la cosa existeix i el que és. Així, quan abastant una pluralitat de termes, ens preguntem si la cosa és així o d'una altra manera, si per exemple el sol s'eclipsa o no, busquem el fet. Prova d'això és que, quan hem descobert que el sol sofreix un eclipsi, no anem més lluny; i si des del principi sabéssim que s'eclipsa, no buscaríem si s'eclipsa o no. Però quan coneixem el fet, busquem el perquè: per exemple, sabent que el sol sofreix un eclipsi, o que la terra tremola, busquem el perquè de l'eclipsi o el perquè del tremolor de terra.
Aquestes són les preguntes que ens formulem quan abastem una pluralitat de termes. Però hi ha casos en què ens plantegem la qüestió d'una altra manera: per exemple, si és o no un centaure o un déu. Prenc l'expressió «si és o no», en sentit absolut, i no com quan es diu «si és blanc o no». I quan hem conegut que la cosa és, busquem el que és: per exemple, què és Déu, o què és l'home.
Segundos analíticos, II.(R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.58-59). |
Original en castellà
Las preguntas que nos hacemos son en número igual a las cosas que conocemos. En consecuencia nos formulamos cuatro clases de preguntas: el hecho, el porqué, si la cosa existe y lo que es. Así, cuando abarcando una pluralidad de términos, nos preguntamos si la cosa es así o de otro modo, si por ejemplo el sol se eclipsa o no, buscamos el hecho. Prueba de ello es que, cuando hemos descubierto que el sol sufre un eclipse, no vamos más lejos; y si desde el principio supiésemos que se eclipsa, no buscaríamos si se eclipsa o no. Pero cuando conocemos el hecho, buscamos el porqué: por ejemplo, sabiendo que el sol sufre un eclipse, o que la tierra tiembla, buscamos el porqué del eclipse o el porqué del temblor de tierra.
Estas son las preguntas que nos formulamos cuando abarcamos una pluralidad de términos. Pero hay casos en que nos planteamos la cuestión de otro modo: por ejemplo, si es o no un centauro o un dios. Tomo la expresión «si es o no», en sentido absoluto, y no como cuando se dice «si es blanco o no». Y cuando hemos conocido que la cosa es, buscamos lo que es: por ejemplo, qué es Dios, o qué es el hombre.