Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Plató sobre el lloc»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - necessitat.|Veure text + necessitat.|Vegeu text) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 12: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | El començament de la nostra exposició sobre l'univers, per tant, ha d'estar articulat d'una manera més detallada que abans. Llavors diferenciem dos principis, mentre que ara hem de mostrar un tercer tipus addicional. En efecte, dos eren suficients per al que s'ha dit abans, un suposat com a model, intel·ligible i que és sempre immutable, el segon com a imatge del model, que esdevé i és visible. En aquell moment, no diferenciem una tercera classe perquè considerem que aquestes dues anaven a ser suficients. Ara, no obstant això, el discurs sembla estar obligat a intentar aclarir amb paraules una espècie difícil i vaga. | + | El començament de la nostra exposició sobre l'univers, per tant, ha d'estar articulat d'una manera més detallada que abans. Llavors diferenciem dos principis, mentre que ara hem de mostrar un tercer tipus addicional. En efecte, dos eren suficients per al que s'ha dit abans, un suposat com a model, intel·ligible i que és sempre immutable, el segon com a imatge del model, que esdevé i és visible. En aquell moment, no diferenciem una tercera classe perquè considerem que aquestes dues anaven a ser suficients. Ara, no obstant això, el discurs sembla estar obligat a intentar aclarir amb paraules una espècie difícil i vaga. Quines característiques i quina naturalesa hem de suposar que posseeix? Sobre totes, la següent: la de ser un receptacle de tota la generació, com si fos la seva nodrissa. [...] |
{{Ref|Ref=Platón, ''Timeo'', 48e. En ''Diálogos'', Vol. VI, Gredos, Madrid, 1992, p.199.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Platón, ''Timeo'', 48e. En ''Diálogos'', Vol. VI, Gredos, Madrid, 1992, p.199.|Cita=true}} | ||
| − | [[Recurs:Plató: la intel·ligència i la necessitat.| | + | [[Recurs:Plató: la intel·ligència i la necessitat.|Vegeu text més ampli]]. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
El començament de la nostra exposició sobre l'univers, per tant, ha d'estar articulat d'una manera més detallada que abans. Llavors diferenciem dos principis, mentre que ara hem de mostrar un tercer tipus addicional. En efecte, dos eren suficients per al que s'ha dit abans, un suposat com a model, intel·ligible i que és sempre immutable, el segon com a imatge del model, que esdevé i és visible. En aquell moment, no diferenciem una tercera classe perquè considerem que aquestes dues anaven a ser suficients. Ara, no obstant això, el discurs sembla estar obligat a intentar aclarir amb paraules una espècie difícil i vaga. Quines característiques i quina naturalesa hem de suposar que posseeix? Sobre totes, la següent: la de ser un receptacle de tota la generació, com si fos la seva nodrissa. [...]
| Platón, Timeo, 48e. En Diálogos, Vol. VI, Gredos, Madrid, 1992, p.199. |
Original en castellà
El comienzo de nuestra exposición acerca del universo, por tanto, debe estar articulado de una manera más detallada que antes. Entonces diferenciamos dos principios, mientras que ahora debemos mostrar un tercer tipo adicional. En efecto, dos eran suficientes para lo dicho antes, uno supuesto como modelo, inteligible y que es siempre inmutable, el segundo como imagen del modelo, que deviene y es visible. En aquel momento, no diferenciamos una tercera clase porque consideramos que estas dos iban a ser suficientes. Ahora, sin embargo, el discurso parece estar obligado a intentar aclarar con palabras una especie difícil y vaga. ¿Qué características y qué naturaleza debemos suponer que posee? Sobre todas, la siguiente: la de ser un receptáculo de toda la generación, como si fuera su nodriza. [...]