Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: els sofismes de la raó»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - pot lliurar-se d'ells. + pot deslliurar-se'n.) |
||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: els sofismes de la raó|Idioma=Español}} |
| − | + | Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són ''sofismes'', més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot deslliurar-se'n. Pot, tal vegada, evitar l'error a força de molt esforç, però mai desfer-se del tot de la il·lusió que li assetja insistentment i que es burla d'ell. | |
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: els sofismes de la raó|Idioma=Español}} | ||
| − | Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són ''sofismes'', més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:48, 15 oct 2017
Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són sofismes, més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot deslliurar-se'n. Pot, tal vegada, evitar l'error a força de molt esforç, però mai desfer-se del tot de la il·lusió que li assetja insistentment i que es burla d'ell.
| Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327). |
Original en castellà
Teniendo en cuenta su resultado, tales silogismos son sofismas, más que inferencias de la razón, si bien podrían llevar este último nombre en virtud de su motivación, ya que no se trata de ficciones ni de productos fortuitos, sino que han surgido de la naturaleza de la razón. Son sofismas de la razón misma, no de los hombres. Ni el más sabio de éstos puede librarse de ellos. Puede, tal vez, evitar el error a base de mucho esfuerzo, pero nunca deshacerse del todo de la ilusión que le acosa insistentemente y que se burla de él.