Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: el principi de raó suficient»

De Wikisofia

(adding es)
m (bot: - manera, tot i que + manera, encara que)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: el principi de raó suficient|Idioma=Español}}
Nuestros razonamientos se fundan en dos grandes principios. Uno es el de ''contradicción'', en virtud del cual juzgamos falso lo que encierra contradicción, y verdadero lo que es opuesto a, o contradictorio con, lo falso. El otro es el de ''razón suficiente'', en virtud del cual consideramos que no puede hallarse ningún hecho verdadero o existente ni ninguna enunciación verdadera sin que haya una razón suficiente para que sea así y no de otro modo, aun cuando esas razones nos puedan resultar, en la mayoría de los casos, desconocidas.
+
Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de ''contradicció'', en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de ''raó suficient'', en virtut del qual considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, encara que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes.
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: el principi de raó suficient|Idioma=Español}}
 
Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de ''contradicció'', en virtut del com jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de ''raó suficient'', en virtut del com considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, tot i que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes.
 
 
{{Ref|Ref=''Monadología'', § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102).|Títol=Monadología|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Monadología'', § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102).|Títol=Monadología|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:14, 17 oct 2017

Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de raó suficient, en virtut del qual considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, encara que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes.

Monadología, § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102).

Original en castellà

Nuestros razonamientos se fundan en dos grandes principios. Uno es el de contradicción, en virtud del cual juzgamos falso lo que encierra contradicción, y verdadero lo que es opuesto a, o contradictorio con, lo falso. El otro es el de razón suficiente, en virtud del cual consideramos que no puede hallarse ningún hecho verdadero o existente ni ninguna enunciación verdadera sin que haya una razón suficiente para que sea así y no de otro modo, aun cuando esas razones nos puedan resultar, en la mayoría de los casos, desconocidas.