Diferència entre revisions de la pàgina «Moore, George I.: dades dels sentits»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Moore, George I.: dades dels sentits|Idioma=Espanyol}} |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Moore, George I.: dades dels sentits|Idioma=Espanyol}} | ||
dades dels sentits | dades dels sentits | ||
− | Crec que molts filòsofs han dubtat sobre si existeixen aquestes coses que altres filòsofs han denominat «dades sensibles» o «dades dels sentits». Fins i tot és molt possible que alguns filòsofs (entre els quals em trobava fa algun temps) hagin usat aquests termes amb sentits que fan realment dubtosa l'existència de semblants coses. Però no hi ha dubte cap que hi ha dades dels sentits, tal com uso ara el terme. En aquest moment estic veient un gran nombre d'ells i estic percebent molts altres. Per indicar al lector què entenc per dades dels sentits | + | Crec que molts filòsofs han dubtat sobre si existeixen aquestes coses que altres filòsofs han denominat «dades sensibles» o «dades dels sentits». Fins i tot és molt possible que alguns filòsofs (entre els quals em trobava fa algun temps) hagin usat aquests termes amb sentits que fan realment dubtosa l'existència de semblants coses. Però no hi ha dubte cap que hi ha dades dels sentits, tal com uso ara el terme. En aquest moment estic veient un gran nombre d'ells i estic percebent molts altres. Per a indicar al lector què entenc per dades dels sentits n'hi ha prou amb demanar-li que miri la seva pròpia mà. Si ho fa, podrà distingir una cosa (i ''només una'', tret que vegi doble) idèntica, com notarà a primera vista, no a tota la seva mà dreta, sinó a la part de la seva superfície que veu realment. Fins i tot podrà notar (després d'una breu reflexió) que és dubtós que pugui ser idèntica a la superfície de la seva mà. Al que em refereixo amb «dades dels sentits» és a coses que són (en certs aspectes) ''del mateix tipus ''que les que no veu en mirar la seva mà. [...] |
Em sembla cert que el que sé d'aquesta dada sensible, quan conec que «Això és una mà humana», no és que sigui ell ''mateix ''una mà humana, ja que sé que la meva mà té moltes parts (les seves altres parts, i els ossos que estan dins), les quals, amb tota certesa, ''no formen ''part d'aquesta dada sensible. | Em sembla cert que el que sé d'aquesta dada sensible, quan conec que «Això és una mà humana», no és que sigui ell ''mateix ''una mà humana, ja que sé que la meva mà té moltes parts (les seves altres parts, i els ossos que estan dins), les quals, amb tota certesa, ''no formen ''part d'aquesta dada sensible. | ||
− | Per tant, estic segur que l'anàlisi de la proposició «Això és una mà humana» és, més o menys, del tipus següent: «és veritat que hi ha una cosa i només una de la qual es pot dir tant que és una mà humana, com que ''aquesta superfície ''és part de la seva superfície». En altres paraules, per expressar el meu punt de vista en termes de la «teoria de la percepció representativa», sostinc que és totalment fals que ''percebi directament la meva mà'',i quan dic que la «percebo» (com puc fer-ho correctament) vull dir que percebo (en un sentit diferent, encara que més fonamental) alguna cosa que (en sentit convenient) és '' | + | Per tant, estic segur que l'anàlisi de la proposició «Això és una mà humana» és, més o menys, del tipus següent: «és veritat que hi ha una cosa i només una de la qual es pot dir tant que és una mà humana, com que ''aquesta superfície ''és part de la seva superfície». En altres paraules, per a expressar el meu punt de vista en termes de la «teoria de la percepció representativa», sostinc que és totalment fals que ''percebi directament la meva mà'',i quan dic que la «percebo» (com puc fer-ho correctament) vull dir que percebo (en un sentit diferent, encara que més fonamental) alguna cosa que (en sentit convenient) és ''representativa '' d'ella; concretament, certa part de la seva superfície. |
− | Això és l'única cosa que considero ''cert '' | + | Això és l'única cosa que considero ''cert'' respecte a l'anàlisi de la proposició «Això és una mà humana». |
{{Ref|Ref=''Defensa del sentido común y otros ensayos'', cap. 2, Orbis, Barcelona 1983, p. 70-71.|Títol=Defensa del sentido común y otros ensayos|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Defensa del sentido común y otros ensayos'', cap. 2, Orbis, Barcelona 1983, p. 70-71.|Títol=Defensa del sentido común y otros ensayos|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:22, 18 jul 2018
dades dels sentits
Crec que molts filòsofs han dubtat sobre si existeixen aquestes coses que altres filòsofs han denominat «dades sensibles» o «dades dels sentits». Fins i tot és molt possible que alguns filòsofs (entre els quals em trobava fa algun temps) hagin usat aquests termes amb sentits que fan realment dubtosa l'existència de semblants coses. Però no hi ha dubte cap que hi ha dades dels sentits, tal com uso ara el terme. En aquest moment estic veient un gran nombre d'ells i estic percebent molts altres. Per a indicar al lector què entenc per dades dels sentits n'hi ha prou amb demanar-li que miri la seva pròpia mà. Si ho fa, podrà distingir una cosa (i només una, tret que vegi doble) idèntica, com notarà a primera vista, no a tota la seva mà dreta, sinó a la part de la seva superfície que veu realment. Fins i tot podrà notar (després d'una breu reflexió) que és dubtós que pugui ser idèntica a la superfície de la seva mà. Al que em refereixo amb «dades dels sentits» és a coses que són (en certs aspectes) del mateix tipus que les que no veu en mirar la seva mà. [...]
Em sembla cert que el que sé d'aquesta dada sensible, quan conec que «Això és una mà humana», no és que sigui ell mateix una mà humana, ja que sé que la meva mà té moltes parts (les seves altres parts, i els ossos que estan dins), les quals, amb tota certesa, no formen part d'aquesta dada sensible.
Per tant, estic segur que l'anàlisi de la proposició «Això és una mà humana» és, més o menys, del tipus següent: «és veritat que hi ha una cosa i només una de la qual es pot dir tant que és una mà humana, com que aquesta superfície és part de la seva superfície». En altres paraules, per a expressar el meu punt de vista en termes de la «teoria de la percepció representativa», sostinc que és totalment fals que percebi directament la meva mà,i quan dic que la «percebo» (com puc fer-ho correctament) vull dir que percebo (en un sentit diferent, encara que més fonamental) alguna cosa que (en sentit convenient) és representativa d'ella; concretament, certa part de la seva superfície.
Això és l'única cosa que considero cert respecte a l'anàlisi de la proposició «Això és una mà humana».
Defensa del sentido común y otros ensayos, cap. 2, Orbis, Barcelona 1983, p. 70-71. |
Original en castellà
datos de los sentidos
Creo que muchos filósofos han dudado acerca de si existen esas cosas que otros filósofos han denominado «datos sensibles» o «datos de los sentidos». Incluso es muy posible que algunos filósofos (entre los que me encontraba hace algún tiempo) hayan usado estos términos con sentidos que hacen realmente dudosa la existencia de semejantes cosas. Pero no hay duda ninguna de que hay datos de los sentidos, tal como uso ahora el término. En este momento estoy viendo un gran número de ellos y estoy percibiendo otros muchos. Para indicar al lector qué entiendo por datos de los sentidos me basta con pedirle que mire su propia mano. Si lo hace, podrá distinguir una cosa (y sólo una, a menos que vea doble) idéntica, como notará a primera vista, no a toda su mano derecha, sino a la parte de su superficie que ve realmente. Incluso podrá notar (tras una breve reflexión) que es dudoso que pueda ser idéntica a la superficie de su mano. A lo que me refiero con «datos de los sentidos» es a cosas que son (en ciertos aspectos) del mismo tipo que las que no ve al mirar su mano. [...]
Me parece cierto que lo que sé de ese dato sensible, cuando conozco que «Esto es una mano humana», no es que sea él mismo una mano humana, puesto que sé que mi mano tiene muchas partes (sus otras partes, y los huesos que están dentro), las cuales, con toda certeza, no forman parte de este dato sensible.
Por tanto, estoy seguro de que el análisis de la proposición «Esto es una mano humana» es, más o menos, del tipo siguiente: «es verdad que hay una cosa y sólo una de la que se puede decir tanto que es una mano humana, como que esta superficie es parte de su superficie». En otras palabras, para expresar mi punto de vista en términos de la «teoría de la percepción representativa», sostengo que es totalmente falso que perciba directamente mi mano,y cuando digo que la «percibo» (como puedo hacerlo correctamente) quiero decir que percibo (en un sentido diferente, aunque más fundamental) algo que (en sentido conveniente) es representativo de ella; concretamente, cierta parte de su superficie.
Esto es lo único que considero cierto por lo que respecta al análisis de la proposición «Esto es una mano humana».