Diferència entre revisions de la pàgina «Adela Cortina»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Adela Cortina|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Adela Cortina|Idioma=Español}} | ||
| − | L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó | + | L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria a la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el ''telos'' del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, les finalitats últimes han de posar-se en mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mitjà de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i sentin les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic. |
{{Ref|Ref=A. Cortina, ''Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts,'' en «Anthropos», 96 (1989) 13.}} | {{Ref|Ref=A. Cortina, ''Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts,'' en «Anthropos», 96 (1989) 13.}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 19:08, 3 juny 2017
L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura en què tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria a la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el telos del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, les finalitats últimes han de posar-se en mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mitjà de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i sentin les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic.
| A. Cortina, Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts, en «Anthropos», 96 (1989) 13. |
Original en castellà
La Escuela de Frankfurt es heredera de la razón moral de Occidente, entendida en sentido integral, en la medida en que tal razón enraíza en la compasión y en el sentimiento moral; precisamente, la imposibilidad de bosquejar esa razón moral a partir de una razón instrumental obligaría a la crítica negativa en la primera generación de la Escuela, mientras que, a partir del análisis de la acción comunicativa, es posible delinear los rasgos de una razón teleológica y tendente a la intersubjetividad, porque el telos del lenguaje es el acuerdo. Esto significa que, desde el punto de vista social, los fines últimos deben ponerse en manos del acuerdo, y no del mercado anónimo o del poder político: la solidaridad es el medio de control del mundo de la vida. En este sentido, las reglas del discurso pretenden sustituir a las cosmovisiones metafísicas y religiosas en su capacidad identificadora y sientan las bases del procedimentalismo. El materialismo moral de los primeros frankfurtianos se torna procedimentalismo ético.