Diferència entre revisions de la pàgina «Vigil: cristianisme i Europa»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - els bàrbars ? + els bàrbars?) |
||
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vigil: cristianisme i Europa|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vigil: cristianisme i Europa|Idioma=Español}} | ||
− | La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els | + | La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els bàrbars? Les il·lusions de l'universalisme cultural». La ideologia fundacional de l'Europa moderna és així cristiana per partida doble: el dret natural racionalista i cristià inspirarà la concepció moral de la persona subjacent a les declaracions dels drets humans i a les teories contractualistes liberals; d'altra banda, l'esperit d'«incompletitud, finitud, incertesa, dubte» de la ideologia cristiana instila en l'Occident europeu un tarannà propici al racionalisme crític. |
{{Ref|Ref=J. Vigil, ''La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski'', en ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'', dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Vigil, ''La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski'', en ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'', dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 18:16, 4 nov 2017
La identitat cultural d'Europa és, doncs, inseparable del cristianisme que li va servir d'inspiració i motor intel·lectual fins i tot en els períodes més declaradament irreligiosos, com la Il·lustració: tal és la tesi de Kolakowski en el seu article de 1980 titulat «on estan els bàrbars? Les il·lusions de l'universalisme cultural». La ideologia fundacional de l'Europa moderna és així cristiana per partida doble: el dret natural racionalista i cristià inspirarà la concepció moral de la persona subjacent a les declaracions dels drets humans i a les teories contractualistes liberals; d'altra banda, l'esperit d'«incompletitud, finitud, incertesa, dubte» de la ideologia cristiana instila en l'Occident europeu un tarannà propici al racionalisme crític.
J. Vigil, La filosofía de la religión en Leszek Kolakowski, en Filosofía de la religión. Estudios y textos, dir. por M. Fraijó, Trotta, Madrid 1994, p. 660. |
Original en castellà
La identidad cultural de Europa es, pues, inseparable del cristianismo que le sirvió de inspiración y motor intelectual incluso en los períodos más declaradamente irreligiosos, como la Ilustración: tal es la tesis de Kolakowski en su artículo de 1980 titulado «¿dónde están los bárbaros ? Las ilusiones del universalismo cultural». La ideología fundacional de la Europa moderna es así cristiana por partida doble: el derecho natural racionalista y cristiano inspirará la concepción moral de la persona subyacente a las declaraciones de los derechos humanos y a las teorías contractualistas liberales; por otro lado, el espíritu de «incompletitud, finitud, incertidumbre, duda» de la ideología cristiana instila en el Occidente europeo un talante propicio al racionalismo crítico.