Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el nombre»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - pura|Cita=true}} Veure [[Recurs:Kant: + pura|Cita=true}} Vegeu [[Recurs:Kant:) |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 9: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | En relació amb el sentit extern, l'espai constitueix la imatge pura de totes les magnituds (''quanta''), mentre que el temps ho és de tots els objectes dels sentits. | + | En relació amb el sentit extern, l'espai constitueix la imatge pura de totes les magnituds (''quanta''), mentre que el temps ho és de tots els objectes dels sentits. L{{'}}''esquema'' pur de la ''magnitud'' (''quantitas''), entesa com a concepte de l'enteniment, és, en canvi, el ''nombre,'' el qual constitueix una representació que comprèn la successiva addició d'unitats homogènies. El nombre no és, doncs, una altra cosa que la unitat de síntesi del divers d'una intuïció homogènia en general, unitat obtinguda en produir jo el temps mateix en l'aprehensió de la intuïció. |
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A142-3 -B182. (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988, p.185-186).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A142-3 -B182. (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988, p.185-186).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
| − | + | Vegeu [[Recurs:Kant: els judicis sintètics a priori en les ciències|Kant: els judicis sintètics a priori en les ciències]]. | |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
En relació amb el sentit extern, l'espai constitueix la imatge pura de totes les magnituds (quanta), mentre que el temps ho és de tots els objectes dels sentits. L'esquema pur de la magnitud (quantitas), entesa com a concepte de l'enteniment, és, en canvi, el nombre, el qual constitueix una representació que comprèn la successiva addició d'unitats homogènies. El nombre no és, doncs, una altra cosa que la unitat de síntesi del divers d'una intuïció homogènia en general, unitat obtinguda en produir jo el temps mateix en l'aprehensió de la intuïció.
| Crítica de la razón pura, A142-3 -B182. (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988, p.185-186). |
Vegeu Kant: els judicis sintètics a priori en les ciències.
Original en castellà
En relación con el sentido externo, el espacio constituye la imagen pura de todas las magnitudes (quanta), mientras que el tiempo lo es de todos los objetos de los sentidos. El esquema puro de la magnitud (quantitas), entendida como concepto del entendimiento, es, en cambio, el número, el cual constituye una representación que comprende la sucesiva adición de unidades homogéneas. El número no es, pues, otra cosa que la unidad de síntesis de lo diverso de una intuición homogénea en general, unidad obtenida al producir yo el tiempo mismo en la aprehensión de la intuición.