Autor:Bataille, Georges

Escriptor assagista francès, nascut a Billo, Puy-de-Dôme. Els seus estudis en l'Ecole des Chartes, de París, on es gradua en 1922, i a l'Escola Superior d'Estudis Hispànics, de Madrid, on acudeix en 1923, li serveixen per a guanyar-se la vida com a numismàtic a la Biblioteca Nacional de París, on ingressa en 1924. Durant el període d'entreguerres del S. XX va cofundar juntament amb Michel Leiris el Collège de Sociologie. El seu contacte amb la filosofia ve de les lectures de Nietzsche, realitzades en 1923 (a qui va defensar de l'apropiació que els nazis feien del seu pensament), i de Hegel en 1929. La seva obra, preferentment literària - assajos, sol dir-se, que semblen novel·les i que no arriben a ser-ho- entra en el terreny de la filosofia, en l'àmbit propi del corrent posestructuralista francès, l'exponent principal de la qual és Derrida, i la preocupació central del qual és investigar per què es vincula la racionalitat amb la paraula escrita, i posar en evidència el rerefons d'irracionalitat que hi ha en aquesta creença i la crítica total al concepte de subjecte. La seva obra filosòficament més important la formen L'experiència interior (1843), El culpable (1944) i Sobre Nietzsche (1945), llibres escrits durant l'ocupació alemanya, Summa ateològica I (1954), i Summa ateològica II (1961).

G. Bataille

Hi ha en el seu pensament una constant presència de l'angoixa, l'horror, la negativitat, la referència a la mort i sobretot a la ceguesa, trets que tenen a veure, pel que sembla, amb les desgràcies viscudes en la seva infància: no són alguna cosa diferent i aliena al pensament i la vida racional, sinó el seu veritable rerefons o el punt on necessàriament arriben. Al seu entendre, la filosofia de Hegel, per exemple, cúspide del pensament occidental que pot considerar-se com un procés d'il·luminació creixent, no pot sinó arribar a un punt de total foscor i absència de coneixement: la llum cega, perquè fa veure amb claredat que el coneixement és absència de coneixement. Tant l'ull com l'enteniment tenen alguna cosa en comú, un punt cec, diu; però el de l'enteniment és tal que en el moment de major visió fa que tot el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (Cf. G. Bataille, L'experiència interior, Taurus, Madrid 1989, p. 64.).

Són particularment interessants els seus escrits sobre estètica i sobre erotisme. En aquest darrer apartat destaca la seva novel·la "La història de l'ull", que va publicar sota el pseudònim de Lord Auch, on per sota d'una exposició pornogràfica hi ha una reflexió filosòfica construïda sobre conceptes filosòfics i metàfores que prèviament havia desenvolupat, tals com: l'ou, el testicle, l'ull (que hem esmentat abans), el sol i la terra.

Va fundar les revistes «Documents» (1929-1930) i «Critique» (1946) i la societat secreta «Acéphale» (1936-1939).

• Bibliografia:Obres de Georges Bataille