Diferència entre revisions de la pàgina «Mosterín»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "en castellà" a "en català") |
m (bot: - hauria de anomenar-se + hauria d'anomenar-se) |
||
| (5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Mosterín|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Mosterín|Idioma=Español}} |
| − | El verb «conèixer» s'usa en català molt menys freqüentment que el verb «saber», i en general en contextos que res tenen a veure amb les idees o amb la ciència. En realitat, | + | El verb «conèixer» s'usa en català molt menys freqüentment que el verb «saber», i en general en contextos que res tenen a veure amb les idees o amb la ciència. En realitat, allò que sol anomenar-se teoria del coneixement més aviat hauria d'anomenar-se teoria del saber. |
L'estructura gramatical de les expressions en què apareix el verb «conèixer» és molt més uniforme que la corresponent als verbs «creure» i «saber». De fet, sempre té la mateixa forma: «conèixer» ( frase nominal). | L'estructura gramatical de les expressions en què apareix el verb «conèixer» és molt més uniforme que la corresponent als verbs «creure» i «saber». De fet, sempre té la mateixa forma: «conèixer» ( frase nominal). | ||
| − | Semànticament, la major part de les vegades usem el verb «conèixer» per indicar una certa experiència o familiaritat del subjecte amb l'objecte al que es refereix la frase nominal. [...] | + | Semànticament, la major part de les vegades usem el verb «conèixer» per a indicar una certa experiència o familiaritat del subjecte amb l'objecte al que es refereix la frase nominal. [...] |
| − | + | Emprarem el verb «conèixer» amb el seu significat primari, segons el qual conèixer alguna cosa o a algú equival a tenir amb aquest alguna cosa o algú una familiaritat obtinguda a través de l'experiència directa o el contacte. | |
{{Ref|Ref=J. Mosterín,'' Racionalidad y acción humana'', Alianza, Madrid 1978, p. 126-130.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Mosterín,'' Racionalidad y acción humana'', Alianza, Madrid 1978, p. 126-130.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 00:25, 6 feb 2018
El verb «conèixer» s'usa en català molt menys freqüentment que el verb «saber», i en general en contextos que res tenen a veure amb les idees o amb la ciència. En realitat, allò que sol anomenar-se teoria del coneixement més aviat hauria d'anomenar-se teoria del saber.
L'estructura gramatical de les expressions en què apareix el verb «conèixer» és molt més uniforme que la corresponent als verbs «creure» i «saber». De fet, sempre té la mateixa forma: «conèixer» ( frase nominal).
Semànticament, la major part de les vegades usem el verb «conèixer» per a indicar una certa experiència o familiaritat del subjecte amb l'objecte al que es refereix la frase nominal. [...]
Emprarem el verb «conèixer» amb el seu significat primari, segons el qual conèixer alguna cosa o a algú equival a tenir amb aquest alguna cosa o algú una familiaritat obtinguda a través de l'experiència directa o el contacte.
| J. Mosterín, Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 126-130. |
Original en castellà
El verbo «conocer» se usa en castellano mucho menos frecuentemente que el verbo «saber», y en general en contextos que nada tienen que ver con las ideas o con la ciencia. En realidad, lo que suele llamarse teoría del conocimiento más bien debería llamarse teoría del saber.
La estructura gramatical de las expresiones en que aparece el verbo «conocer» es mucho más uniforme que la correspondiente a los verbos «creer» y «saber». De hecho, siempre tiene la misma forma: «conocer» ( frase nominal).
Semánticamente, la mayor parte de las veces usamos el verbo «conocer» para indicar una cierta experiencia o familiaridad del sujeto con el objeto al que se refiere la frase nominal. [...]
[U]saremos el verbo «conocer» con su significado primario, según el cual conocer algo o a alguien equivale a tener con ese algo o alguien una familiaridad obtenida a través de la experiencia directa o el contacto.