Diferència entre revisions de la pàgina «Comunicació»
De Wikisofia
m (bot: - al propi codi + al mateix codi) |
|||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 6: | Línia 6: | ||
− | L'emissor, al que s'identifica amb el transmissor, envia un missatge al receptor-destinatari. Per a això ha de xifrar el missatge utilitzant un codi, que en el cas del missatge verbal és un codi lingüístic de doble articulació i dependent de [[context|context]], que el receptor descodifica i converteix en la forma directament utilitzable; perquè la comunicació sigui efectiva és necessari que emissor i receptor disposin d'un [[codi|codi]] | + | L'emissor, al que s'identifica amb el transmissor, envia un missatge al receptor-destinatari. Per a això ha de xifrar el missatge utilitzant un codi, que en el cas del missatge verbal és un codi lingüístic de doble articulació i dependent de [[context|context]], que el receptor descodifica i converteix en la forma directament utilitzable; perquè la comunicació sigui efectiva és necessari que emissor i receptor disposin d'un [[codi|codi]] totalment o parcialment idèntic. El missatge circula per un canal, que posa en contacte a l'emissor i receptor i que permet establir i mantenir la comunicació. Les alteracions que puguin produir-se en el missatge a causa del soroll, conseqüència dels errors que sorgeixen en codificar o descodificar, o de les pertorbacions al canal, es corregeixen mitjançant la redundància, que és el marge de seguretat inherent al mateix codi de la llengua, o lliurement introduïda. Perquè el missatge sigui vàlid requereix, a més, l'existència d'un context al qual pugui remetre's (anomenat també «referent»), intel·ligible per al receptor, i que sigui verbal o susceptible de ser verbalitzat. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 22:22, 15 set 2017
En sentit ampli, tot intercanvi d'informació amb ajuda d'un sistema de signes; abasta així tant la conducta humana com a animal, així com el funcionament de les màquines. Cenyint-nos a la comunicació humana per mitjà del llenguatge, és la transmissió d'un missatge d'un emissor a un receptor utilitzant el codi lingüístic. Aquests elements formen un sistema de comunicació que pot representar-se molt esquemàticament de la següent manera:
L'emissor, al que s'identifica amb el transmissor, envia un missatge al receptor-destinatari. Per a això ha de xifrar el missatge utilitzant un codi, que en el cas del missatge verbal és un codi lingüístic de doble articulació i dependent de context, que el receptor descodifica i converteix en la forma directament utilitzable; perquè la comunicació sigui efectiva és necessari que emissor i receptor disposin d'un codi totalment o parcialment idèntic. El missatge circula per un canal, que posa en contacte a l'emissor i receptor i que permet establir i mantenir la comunicació. Les alteracions que puguin produir-se en el missatge a causa del soroll, conseqüència dels errors que sorgeixen en codificar o descodificar, o de les pertorbacions al canal, es corregeixen mitjançant la redundància, que és el marge de seguretat inherent al mateix codi de la llengua, o lliurement introduïda. Perquè el missatge sigui vàlid requereix, a més, l'existència d'un context al qual pugui remetre's (anomenat també «referent»), intel·ligible per al receptor, i que sigui verbal o susceptible de ser verbalitzat.