Diferència entre revisions de la pàgina «Ulisses-Moulines: la filosofia de la ciència»
De Wikisofia
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Pot concebre's la filosofia en general com una activitat reflexiva de segon nivell respecte d'activitats reflexives de primer nivell, és a dir, de certes maneres conceptualment articulades amb | + | Pot concebre's la filosofia en general com una activitat reflexiva de segon nivell respecte d'activitats reflexives de primer nivell, és a dir, de certes maneres conceptualment articulades amb què els éssers humans s'enfronten a la realitat. La filosofia té llavors com a objecte d'estudi aquestes reflexions prèvies; tracta d'analitzar-les, interpretar-les, fonamentar-les, criticar-les, i fins i tot millorar-les. Així, la manera religiosa d'enfrontar-se a la realitat dóna lloc a la filosofia de la religió; la manera moral, a la filosofia de la moral (o ètica); la manera artística, a la filosofia de l'art (o estètica), etc. |
| − | + | Una de les maneres més efectives, sorprenents i «revolucionàries» d'enfrontar-se a la realitat ha estat (almenys en els últims quatre segles) la ''manera científica''. Per això no és d'estranyar que la filosofia de la ciència ocupi un lloc preeminent en la filosofia actual. Donada la innegable influència que exerceix la ciència en la nostra cultura, és difícil negar la peremptorietat d'una reflexió filosòfica sobre ella. A tal reflexió la denominem «filosofia de la ciència». | |
{{Ref|Ref=''La ciencia: estructura y desarrollo'', Introducción, Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía, Trotta/Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1993, p. 11.|Títol=La ciencia: estructura y desarrollo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La ciencia: estructura y desarrollo'', Introducción, Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía, Trotta/Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1993, p. 11.|Títol=La ciencia: estructura y desarrollo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:11, 9 oct 2018
Pot concebre's la filosofia en general com una activitat reflexiva de segon nivell respecte d'activitats reflexives de primer nivell, és a dir, de certes maneres conceptualment articulades amb què els éssers humans s'enfronten a la realitat. La filosofia té llavors com a objecte d'estudi aquestes reflexions prèvies; tracta d'analitzar-les, interpretar-les, fonamentar-les, criticar-les, i fins i tot millorar-les. Així, la manera religiosa d'enfrontar-se a la realitat dóna lloc a la filosofia de la religió; la manera moral, a la filosofia de la moral (o ètica); la manera artística, a la filosofia de l'art (o estètica), etc.
Una de les maneres més efectives, sorprenents i «revolucionàries» d'enfrontar-se a la realitat ha estat (almenys en els últims quatre segles) la manera científica. Per això no és d'estranyar que la filosofia de la ciència ocupi un lloc preeminent en la filosofia actual. Donada la innegable influència que exerceix la ciència en la nostra cultura, és difícil negar la peremptorietat d'una reflexió filosòfica sobre ella. A tal reflexió la denominem «filosofia de la ciència».
| La ciencia: estructura y desarrollo, Introducción, Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía, Trotta/Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1993, p. 11. |
Original en castellà
Puede concebirse la filosofía en general como una actividad reflexiva de segundo nivel respecto de actividades reflexivas de primer nivel, es decir, de ciertos modos conceptualmente articulados con que los seres humanos se enfrentan a la realidad. La filosofía tiene entonces como objeto de estudio esas reflexiones previas; trata de analizarlas, interpretarlas, fundamentarlas, criticarlas, e incluso mejorarlas. Así, el modo religioso de enfrentarse a la realidad da lugar a la filosofía de la religión; el modo moral, a la filosofía de la moral (o ética); el modo artístico, a la filosofía del arte (o estética), etc.
Uno de los modos más efectivos, sorprendentes y «revolucionarios» de enfrentarse a la realidad ha sido (al menos en los últimos cuatro siglos) el modo científico. Por ello no es de extrañar que la filosofía de la ciencia ocupe un lugar preeminente en la filosofía actual. Dada la innegable influencia que ejerce la ciencia en nuestra cultura, es difícil negar la perentoriedad de una reflexión filosófica sobre ella. A tal reflexión la denominamos «filosofía de la ciencia».