Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: existència i subjectivitat»
De Wikisofia
m (bot: -no és una altra cosa que +no és altra cosa que) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | L'existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el qual l'existència precedeix a l'essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l'home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món, i que després es defineix. [...] L'home no és | + | L'existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el qual l'existència precedeix a l'essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l'home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món, i que després es defineix. [...] L'home no és altra cosa que el que ell es fa. Aquest és el primer principi de l'existencialisme. És també el que es diu subjectivitat. [...] Perquè volem dir que l'home comença existint, és a dir, que comença sent una cosa que es llança a un avenir, i que és conscient de projectar-se cap a l'avenir. L'home és abans de res un projecte que es viu subjectivament, en lloc de ser una molsa, una podridura o una coliflor; res existeix prèviament a aquest projecte; no hi ha res en el cel intel·ligible, i l'home serà abans de res el que haurà projectat ser. |
{{Ref|Ref=''El existencialismo es un humanismo'', Huáscar, Buenos Aires 1972,p.15 -16.|Títol=El existencialismo es un humanismo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''El existencialismo es un humanismo'', Huáscar, Buenos Aires 1972,p.15 -16.|Títol=El existencialismo es un humanismo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:21, 7 feb 2018
L'existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el qual l'existència precedeix a l'essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l'home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món, i que després es defineix. [...] L'home no és altra cosa que el que ell es fa. Aquest és el primer principi de l'existencialisme. És també el que es diu subjectivitat. [...] Perquè volem dir que l'home comença existint, és a dir, que comença sent una cosa que es llança a un avenir, i que és conscient de projectar-se cap a l'avenir. L'home és abans de res un projecte que es viu subjectivament, en lloc de ser una molsa, una podridura o una coliflor; res existeix prèviament a aquest projecte; no hi ha res en el cel intel·ligible, i l'home serà abans de res el que haurà projectat ser.
| El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972,p.15 -16. |
Original en castellà
El existencialismo ateo que yo represento es más coherente. Declara que si Dios no existe, hay por lo menos un ser en el que la existencia precede a la esencia, un ser que existe antes de poder ser definido por ningún concepto, y que este ser es el hombre, o como dice Heidegger, la realidad humana. ¿Qué significa aquí que la existencia precede a la esencia? Significa que el hombre comienza por existir, se encuentra, surge en el mundo, y que después se define. [...] El hombre no es otra cosa que lo que él se hace. Éste es el primer principio del existencialismo. Es también lo que se llama subjetividad. [...] Porque queremos decir que el hombre empieza por existir, es decir, que empieza por ser algo que se lanza a un porvenir, y que es consciente de proyectarse hacia el porvenir. El hombre es ante todo un proyecto que se vive subjetivamente, en lugar de ser un musgo, una podredumbre o una coliflor; nada existe previamente a este proyecto; nada hay en el cielo inteligible, y el hombre será ante todo lo que habrá proyectado ser.