Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: la corroboració»
De Wikisofia
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | He introduït el terme «corroboració» per al grau en què una teoria ha estat rigorosament contrastada. S'empra fonamentalment a l'efecte de comparació: per exemple, '' | + | He introduït el terme «corroboració» per al grau en què una teoria ha estat rigorosament contrastada. S'empra fonamentalment a l'efecte de comparació: per exemple, ''E ''està més rigorosament contrastada que ''N''. El grau de corroboració d'una teoria té sempre un índex temporal: és el grau en què una teoria apareix com ben contrastada en el moment ''t''. Això no pot constituir una mesura de la seva versemblança, sinó que ha de prendre's com a índex de com ''apareix'' la seva versemblança en el moment ''t'' comparada amb una altra teoria. El grau de corroboració és, doncs, una guia de preferència entre dues teories en un cert estadi de la discussió respecte a la seva aparent aproximació a la veritat en aquest moment. Ara bé, l'única cosa que ens diu és que una de les teories ofertes ''sembla'' ''-a la llum de la discussió-'' la més propera a la veritat. |
{{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974,p. 103.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974,p. 103.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:35, 19 set 2018
He introduït el terme «corroboració» per al grau en què una teoria ha estat rigorosament contrastada. S'empra fonamentalment a l'efecte de comparació: per exemple, E està més rigorosament contrastada que N. El grau de corroboració d'una teoria té sempre un índex temporal: és el grau en què una teoria apareix com ben contrastada en el moment t. Això no pot constituir una mesura de la seva versemblança, sinó que ha de prendre's com a índex de com apareix la seva versemblança en el moment t comparada amb una altra teoria. El grau de corroboració és, doncs, una guia de preferència entre dues teories en un cert estadi de la discussió respecte a la seva aparent aproximació a la veritat en aquest moment. Ara bé, l'única cosa que ens diu és que una de les teories ofertes sembla -a la llum de la discussió- la més propera a la veritat.
| Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974,p. 103. |
Original en castellà
He introducido el término «corroboración» para el grado en que una teoría ha sido rigurosamente contrastada. Se emplea fundamentalmente a efectos de comparación: por ejemplo, E está más rigurosamente contrastada que N. El grado de corroboración de una teoría tiene siempre un índice temporal: es el grado en que una teoría aparece como bien contrastada en el momento t. Esto no puede constituir una medida de su verosimilitud, sino que ha de tomarse como índice de cómo aparece su verosimilitud en el momento t comparada con otra teoría. El grado de corroboración es, pues, una guía de preferencia entre dos teorías en un cierto estadio de la discusión respecto a su aparente aproximación a la verdad en ese momento. Ahora bien, lo único que nos dice es que una de las teorías ofrecidas parece -a la luz de la discusión- la más próxima a la verdad.