Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple sobre la fal·làcia de composició»
De Wikisofia
m (bot: - bé, la qual cosa és + bé, el que és) |
|||
| (7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
{{Exemple}} | {{Exemple}} | ||
| − | Un cert exemple subtil de '''fal·làcia de composició''' podria ser la facilitat amb | + | Un cert exemple subtil de '''fal·làcia de composició''' podria ser la facilitat amb què la gent tendeix a acceptar la dita d'Heràclit segons el qual «no podem entrar dues vegades en el mateix riu». Si un cert dia em banyo a la vora del Nil i repeteixo l'operació l'endemà, per ventura no he entrat a banyar-me dues vegades en el Nil? Per què, doncs, es creu tan fàcilment la dita d'Heràclit? Siguin S1 i S2 dos llocs adjacents pels quals passa el Nil i fem de A1-A4 el conjunt de molècules que poden ocupar els llocs S1 i S2. Contemplant tres instants successius de temps t1-t3, la configuració de l'aigua en cada lloc pot ser la següent: |
t1: A2 A1 t2: A3 A2 t3 : A4 A3 | t1: A2 A1 t2: A3 A2 t3 : A4 A3 | ||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
S1 S2 S1 S2 S1 S2 | S1 S2 S1 S2 S1 S2 | ||
| − | Imaginem que les aigües del riu corren en direcció de S1 a S2, i que A1 és la primera quantitat d'aigua que aconsegueix el lloc S2, mentre que A4 és l'última. Si imaginem diagrames momentanis d'aquest tipus per a tot el Nil, podríem admetre que cada diagrama representen un escenari temporal del Nil. Podem representar-nos el Nil, que es manté a través del temps, compost pels seus estadis temporals. Ara bé, | + | Imaginem que les aigües del riu corren en direcció de S1 a S2, i que A1 és la primera quantitat d'aigua que aconsegueix el lloc S2, mentre que A4 és l'última. Si imaginem diagrames momentanis d'aquest tipus per a tot el Nil, podríem admetre que cada diagrama representen un escenari temporal del Nil. Podem representar-nos el Nil, que es manté a través del temps, compost pels seus estadis temporals. Ara bé, el que és clar és que un no pot estar dues vegades en el mateix estadi temporal del Nil, perquè l'aigua corre riu avall. Concloure d'això que un no pot entrar dues vegades en el Nil seria cometre una fal·làcia que pot analitzar-se com |
| − | '' | + | ''Composició'': Si «no poder entrar dues vegades» és veritable dels estadis temporals del Nil, llavors «no poder entrar dues vegades» és veritable també del Nil. |
| − | {{Ref|Ref=F.W. Dauer, ''Critical Thinking. An Introduction to Reasoning'', Oxford University Press, Oxford- | + | {{Ref|Ref=F.W. Dauer, ''Critical Thinking. An Introduction to Reasoning'', Oxford University Press, Oxford-Nova York1989, p. 254|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 09:22, 25 nov 2018
Un cert exemple subtil de fal·làcia de composició podria ser la facilitat amb què la gent tendeix a acceptar la dita d'Heràclit segons el qual «no podem entrar dues vegades en el mateix riu». Si un cert dia em banyo a la vora del Nil i repeteixo l'operació l'endemà, per ventura no he entrat a banyar-me dues vegades en el Nil? Per què, doncs, es creu tan fàcilment la dita d'Heràclit? Siguin S1 i S2 dos llocs adjacents pels quals passa el Nil i fem de A1-A4 el conjunt de molècules que poden ocupar els llocs S1 i S2. Contemplant tres instants successius de temps t1-t3, la configuració de l'aigua en cada lloc pot ser la següent:
t1: A2 A1 t2: A3 A2 t3 : A4 A3
S1 S2 S1 S2 S1 S2
Imaginem que les aigües del riu corren en direcció de S1 a S2, i que A1 és la primera quantitat d'aigua que aconsegueix el lloc S2, mentre que A4 és l'última. Si imaginem diagrames momentanis d'aquest tipus per a tot el Nil, podríem admetre que cada diagrama representen un escenari temporal del Nil. Podem representar-nos el Nil, que es manté a través del temps, compost pels seus estadis temporals. Ara bé, el que és clar és que un no pot estar dues vegades en el mateix estadi temporal del Nil, perquè l'aigua corre riu avall. Concloure d'això que un no pot entrar dues vegades en el Nil seria cometre una fal·làcia que pot analitzar-se com
Composició: Si «no poder entrar dues vegades» és veritable dels estadis temporals del Nil, llavors «no poder entrar dues vegades» és veritable també del Nil.
| F.W. Dauer, Critical Thinking. An Introduction to Reasoning, Oxford University Press, Oxford-Nova York1989, p. 254 |
Original en castellà
Un cierto ejemplo sutil de falacia de composición podría ser la facilidad con que la gente tiende a aceptar el dicho de Heráclito según el cual «no podemos entrar dos veces en el mismo río». Si un cierto día me baño a orillas del Nilo y repito la operación al día siguiente, ¿acaso no he entrado a bañarme dos veces en el Nilo? ¿Por qué, pues, se cree tan fácilmente el dicho de Heráclito? Sean S1 y S2 dos sitios adyacentes por los que pasa el Nilo y hagamos de A1-A4 el conjunto de moléculas que pueden ocupar los sitios S1 y S2. Contemplando tres instantes sucesivos de tiempo t1-t3, la configuración del agua en cada lugar puede ser la siguiente :
t1: A2 A1 t2: A3 A2 t3 : A4 A3
S1 S2 S1 S2 S1 S2
Imaginamos que las aguas del río corren en dirección de S1 a S2, y que A1 es la primera cantidad de agua que alcanza el sitio S2, mientras que A4 es la última. Si imaginamos diagramas momentáneos de este tipo para todo el Nilo, podríamos admitir que cada diagrama representan un escenario temporal del Nilo. Podemos representarnos el Nilo, que se mantiene a través del tiempo, compuesto por sus estadios temporales. Ahora bien, lo que está claro es que uno no puede estar do veces en el mismo estadio temporal del Nilo, porque el agua corre río abajo. Concluir de esto que uno no puede entrar dos veces en el Nilo sería cometer una falacia que puede analizarse como
Composición : Si «no poder entrar dos veces» es verdadero de los estadios temporales del Nilo, entonces «no poder entrar dos veces» es verdadero también del Nilo.