Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'E. Nagel (contrafàctic)»
De Wikisofia
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
− | |Nom=Cita d' | + | |Nom=Cita d'E. Nagel (contrafàctic) |
|Idioma=Espanyol | |Idioma=Espanyol | ||
}} | }} | ||
{{Exemple}} | {{Exemple}} | ||
− | Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafàctic que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol ''a'' a | + | Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafàctic que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol ''a'' a un quart de la seva longitud actual, el seu període hauria estat la meitat del seu període real». |
{{Ref|Ref=Cf. E. Nagel, ''La estructura de la ciencia'', Paidós, Barcelona 1981, p. 77.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Cf. E. Nagel, ''La estructura de la ciencia'', Paidós, Barcelona 1981, p. 77.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 15:52, 23 ago 2018
Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafàctic que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol a a un quart de la seva longitud actual, el seu període hauria estat la meitat del seu període real».
Cf. E. Nagel, La estructura de la ciencia, Paidós, Barcelona 1981, p. 77. |