Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Epictet sobre el cosmopolitisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Corinto" a "Corint") |
|||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de | + | Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corint», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem d'anomenar ciutadans del món? |
{{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Epicteto, ''Manual y Conversaciones'' (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102.|Cita=true}} | ||
| − | [[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|''' | + | [[Recurs:Epictet:_Manual_i_Converses_(Selecció)|'''Vegeu text més ampli''']] |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 00:10, 14 juny 2018
Si és cert que hi ha un parentiu entre Déu i els homes, com pretenen els filòsofs què poden fer els homes, sinó imitar a Sòcrates, i no respondre mai a qui els pregunta quin és el seu país: «Sóc [ciutadà] d'Atenes, o de Corint», sinó: «Sóc ciutadà del món»? Si hem comprès l'organització de l'univers, si hem comprès que «la principal i més important de totes les coses, la més universal, és el sistema compost pels homes i Déu, que d'ell procedeixen tots els orígens de tot el que té vida i creixement a la terra, especialment els éssers racionals, perquè ells solos per naturalesa participen de la societat divina, pel fet d'estar units a Déu per la raó», per què no ens hem d'anomenar ciutadans del món?
| Epicteto, Manual y Conversaciones (selección), de Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.102. |
Original en castellà
Si es cierto que hay un parentesco entre Dios y los hombres, como pretenden los filósofos ¿qué pueden hacer los hombres, sino imitar a Sócrates, y no responder nunca a quien les pregunta cuál es su país: «Soy [ciudadano] de Atenas, o de Corinto», sino: «Soy ciudadano del mundo»? Si hemos comprendido la organización del universo, si hemos comprendido que «la principal y más importante de todas las cosas, la más universal, es el sistema compuesto por los hombres y Dios, que de él proceden todos los orígenes de todo lo que tiene vida y crecimiento en la tierra, especialmente los seres racionales, porque ellos solos por naturaleza participan de la sociedad divina, por estar unidos a Dios por la razón», ¿por qué no nos hemos de llamar ciudadanos del mundo?