Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Carnap: fets científics»

De Wikisofia

 
(9 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Els científics sovint es refereixen a enunciats universals-o, més aviat, al que expressen tals enunciats- com a «fets». Obliden que la paraula «fet» s'aplicava originalment a successos singulars (i és aquest exclusivament el sentit en el qual l'aplicarem). Si s'interroga a un científic sobre la llei de la dilatació tèrmica, potser respongui: «Ah!, la dilatació tèrmica. És un dels fets coneguts i bàsics de la física». Anàlogament, parlem del fet que un corrent elèctric genera calor, del fet que l'electricitat produeix magnetisme, etcètera. De vegades, els hi considera «fets» familiars de la física. Per evitar malentesos, preferim no anomenar «fets» a tals enunciats. Els fets són successos particulars. «Aquest matí en el laboratori vaig fer passar un corrent elèctric a través d'un solenoide dins del com es trobava un cos de ferro i vaig trobar que aquest es feia magnètic». Això és un fet, a menys, per descomptat, que jo m'hagi enganyat d'alguna manera. No obstant això, si jo estava en els meus totals, si no hi havia massa boira a l'habitació, i si ningú havia ficat cullerada en l'aparell per fer-me una broma, puc afirmar com a observació fàctica que aquest matí es va produir aquesta successió d'esdeveniments. Quan usem la paraula «fet», ho farem en el sentit singular per distingir clarament aquests enunciats dels universals. A aquests enunciats universals els anomenarem «lleis», encara que siguin tan elementals com la llei de la dilatació tèrmica o encara que siguin encara més elementals, com els enunciats del tipus «tots els corbs són negres». No sé si aquest enunciat és veritable, però, suposant que el sigui, anomenarem a tal enunciat una llei de la zoologia. Els zoòlegs poden parlar informalment de «fets» tals com que «el corb és negre» o «el polp té vuit braços», però en la nostra terminologia més precisa, els enunciats d'aquest tipus seran anomenats «lleis». [...]
+
Els científics sovint es refereixen a enunciats universals-o, més aviat, al que expressen tals enunciats- com a «fets». Obliden que la paraula «fet» s'aplicava originalment a successos singulars (i és aquest exclusivament el sentit en el qual l'aplicarem). Si s'interroga a un científic sobre la llei de la dilatació tèrmica, potser respon: «Ah!, la dilatació tèrmica. És un dels fets coneguts i bàsics de la física». Anàlogament, parlem del fet que un corrent elèctric genera calor, del fet que l'electricitat produeix magnetisme, etcètera. A vegades, se'ls considera «fets» familiars de la física. Per a evitar malentesos, preferim no anomenar «fets» a tals enunciats. Els fets són successos particulars. «Aquest matí en el laboratori he fet passar un corrent elèctric a través d'un solenoide dins del qual es trobava un cos de ferro i he trobat que aquest es feia magnètic». Això és un fet, a menys, per descomptat, que jo m'hagi enganyat d'alguna manera. No obstant això, si jo estava en els meus cabals, si no hi havia massa boira a l'habitació, i si ningú havia ficat cullerada en l'aparell per a fer-me una broma, puc afirmar com a observació fàctica que aquest matí s'ha produït aquesta successió d'esdeveniments. Quan usem la paraula «fet», ho farem en el sentit singular per a distingir clarament aquests enunciats dels universals. A aquests enunciats universals els anomenarem «lleis», encara que siguin tan elementals com la llei de la dilatació tèrmica o encara que siguin encara més elementals, com els enunciats del tipus «tots els corbs són negres». No sé si aquest enunciat és veritable, però, suposant que el sigui, anomenarem a tal enunciat una llei de la zoologia. Els zoòlegs poden parlar informalment de «fets» tals com que «el corb és negre» o «el pop té vuit braços», però en la nostra terminologia més precisa, els enunciats d'aquest tipus seran anomenats «lleis». [...]
  
 
La ciència comença amb observacions directes de fets aïllats. No hi ha una altra cosa que sigui observable. Una regularitat no és directament observable, per cert. Les regularitats es descobreixen solament quan es comparen moltes observacions. Aquestes regularitats s'expressen mitjançant enunciats anomenats «lleis».
 
La ciència comença amb observacions directes de fets aïllats. No hi ha una altra cosa que sigui observable. Una regularitat no és directament observable, per cert. Les regularitats es descobreixen solament quan es comparen moltes observacions. Aquestes regularitats s'expressen mitjançant enunciats anomenats «lleis».
 
{{Ref|Ref=''Fundamentación lógica de la física'', Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 15-17.|Títol=Fundamentación lógica de la física|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Fundamentación lógica de la física'', Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 15-17.|Títol=Fundamentación lógica de la física|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:14, 16 maig 2018

Els científics sovint es refereixen a enunciats universals-o, més aviat, al que expressen tals enunciats- com a «fets». Obliden que la paraula «fet» s'aplicava originalment a successos singulars (i és aquest exclusivament el sentit en el qual l'aplicarem). Si s'interroga a un científic sobre la llei de la dilatació tèrmica, potser respon: «Ah!, la dilatació tèrmica. És un dels fets coneguts i bàsics de la física». Anàlogament, parlem del fet que un corrent elèctric genera calor, del fet que l'electricitat produeix magnetisme, etcètera. A vegades, se'ls considera «fets» familiars de la física. Per a evitar malentesos, preferim no anomenar «fets» a tals enunciats. Els fets són successos particulars. «Aquest matí en el laboratori he fet passar un corrent elèctric a través d'un solenoide dins del qual es trobava un cos de ferro i he trobat que aquest es feia magnètic». Això és un fet, a menys, per descomptat, que jo m'hagi enganyat d'alguna manera. No obstant això, si jo estava en els meus cabals, si no hi havia massa boira a l'habitació, i si ningú havia ficat cullerada en l'aparell per a fer-me una broma, puc afirmar com a observació fàctica que aquest matí s'ha produït aquesta successió d'esdeveniments. Quan usem la paraula «fet», ho farem en el sentit singular per a distingir clarament aquests enunciats dels universals. A aquests enunciats universals els anomenarem «lleis», encara que siguin tan elementals com la llei de la dilatació tèrmica o encara que siguin encara més elementals, com els enunciats del tipus «tots els corbs són negres». No sé si aquest enunciat és veritable, però, suposant que el sigui, anomenarem a tal enunciat una llei de la zoologia. Els zoòlegs poden parlar informalment de «fets» tals com que «el corb és negre» o «el pop té vuit braços», però en la nostra terminologia més precisa, els enunciats d'aquest tipus seran anomenats «lleis». [...]

La ciència comença amb observacions directes de fets aïllats. No hi ha una altra cosa que sigui observable. Una regularitat no és directament observable, per cert. Les regularitats es descobreixen solament quan es comparen moltes observacions. Aquestes regularitats s'expressen mitjançant enunciats anomenats «lleis».

Fundamentación lógica de la física, Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 15-17.

Original en castellà

Los científicos a menudo se refieren a enunciados universales-o, más bien, a lo que expresan tales enunciados- como a «hechos». Olvidan que la palabra «hecho» se aplicaba originalmente a sucesos singulares (y es éste exclusivamente el sentido en el cual la aplicaremos). Si se interroga a un científico acerca de la ley de la dilatación térmica, quizá responda: «¡Ah!, la dilatación térmica. Es uno de los hechos conocidos y básicos de la física». Análogamente, hablamos del hecho de que una corriente eléctrica genera calor, del hecho de que la electricidad produce magnetismo, etcétera. A veces, se los considera «hechos» familiares de la física. Para evitar malentendidos, preferimos no llamar «hechos» a tales enunciados. Los hechos son sucesos particulares. «Esta mañana en el laboratorio hice pasar una corriente eléctrica a través de un solenoide dentro del cual se hallaba un cuerpo de hierro y hallé que éste se hacía magnético». Esto es un hecho, a menos, por supuesto, que yo me haya engañado de alguna manera. Sin embargo, si yo estaba en mis cabales, si no había demasiada bruma en la habitación, y si nadie había metido baza en el aparato para hacerme una broma, puedo afirmar como observación fáctica que esta mañana se produjo esa sucesión de acontecimientos. Cuando usemos la palabra «hecho», lo haremos en el sentido singular para distinguir claramente estos enunciados de los universales. A estos enunciados universales los llamaremos «leyes», aunque sean tan elementales como la ley de la dilatación térmica o aunque sean aún más elementales, como los enunciados del tipo «todos los cuervos son negros». No sé si este enunciado es verdadero, pero, suponiendo que lo sea, llamaremos a tal enunciado una ley de la zoología. Los zoólogos pueden hablar informalmente de «hechos» tales como que «el cuervo es negro» o «el pulpo tiene ocho brazos», pero en nuestra terminología más precisa, los enunciados de este tipo serán llamados «leyes». [...]

La ciencia comienza con observaciones directas de hechos aislados. No hay otra cosa que sea observable. Una regularidad no es directamente observable, por cierto. Las regularidades se descubren solamente cuando se comparan muchas observaciones. Estas regularidades se expresan mediante enunciados llamados «leyes».