Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la prova cosmològica»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 16: | Línia 8: | ||
L'argument és el següent: si alguna cosa existeix, ha d'existir també un ser absolutament necessari. Ara bé, existeixo almenys jo. Per tant, existeix un ser absolutament necessari. La menor conté una experiència. La major infereix l'existència del necessari a partir d'una experiència en general. Així doncs, la prova arrenca de l'experiència i no procedeix, per tant, enterament ''a priori ''o ontològicament; si rep el nom de ''cosmològica'', es deu al fet que l'objecte de tota possible experiència es diu món. | L'argument és el següent: si alguna cosa existeix, ha d'existir també un ser absolutament necessari. Ara bé, existeixo almenys jo. Per tant, existeix un ser absolutament necessari. La menor conté una experiència. La major infereix l'existència del necessari a partir d'una experiència en general. Així doncs, la prova arrenca de l'experiència i no procedeix, per tant, enterament ''a priori ''o ontològicament; si rep el nom de ''cosmològica'', es deu al fet que l'objecte de tota possible experiència es diu món. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 5, B 633 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª p. 507-508).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 5, B 633 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª p. 507-508).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:38, 24 maig 2017
L'argument és el següent: si alguna cosa existeix, ha d'existir també un ser absolutament necessari. Ara bé, existeixo almenys jo. Per tant, existeix un ser absolutament necessari. La menor conté una experiència. La major infereix l'existència del necessari a partir d'una experiència en general. Així doncs, la prova arrenca de l'experiència i no procedeix, per tant, enterament a priori o ontològicament; si rep el nom de cosmològica, es deu al fet que l'objecte de tota possible experiència es diu món.
| Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 5, B 633 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª p. 507-508). |
Original en castellà
El argumento es el siguiente: si algo existe, tiene que existir también un ser absolutamente necesario. Ahora bien, existo al menos yo. Por consiguiente, existe un ser absolutamente necesario. La menor contiene una experiencia. La mayor infiere la existencia de lo necesario a partir de una experiencia en general. Así pues, la prueba arranca de la experiencia y no procede, por tanto, enteramente a priori u ontológicamente; si recibe el nombre de cosmológica, se debe a que el objeto de toda posible experiencia se llama mundo.