Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Sartre 2»
De Wikisofia
m (bot: - per fundar-se + per a fundar-se) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Sartre 2|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Sartre 2|Idioma=Español}} |
Si l'ésser és en si, això significa que no remet a si, com ho fa la consciència de si; [...] De fet l'ésser és opac a si mateix perquè està ple de si mateix. És el que expressem millor dient que ''l'ésser és el que és''. [...] A més, és precisooponer la fórmula: l'ésser en si ''és ''el que és, a la qual designa a l'ésser de la consciència: aquesta, en efecte, ''ha-de-ser ''el que és. [...] | Si l'ésser és en si, això significa que no remet a si, com ho fa la consciència de si; [...] De fet l'ésser és opac a si mateix perquè està ple de si mateix. És el que expressem millor dient que ''l'ésser és el que és''. [...] A més, és precisooponer la fórmula: l'ésser en si ''és ''el que és, a la qual designa a l'ésser de la consciència: aquesta, en efecte, ''ha-de-ser ''el que és. [...] | ||
| − | El per a si és l'en-si que es perd com en-si per fundar-se com a consciència. | + | El per a si és l'en-si que es perd com en-si per a fundar-se com a consciència. |
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Introducción y cap.1, Alianza, Madrid 1989, p. 34-35, 115.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Introducción y cap.1, Alianza, Madrid 1989, p. 34-35, 115.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:24, 13 oct 2017
Si l'ésser és en si, això significa que no remet a si, com ho fa la consciència de si; [...] De fet l'ésser és opac a si mateix perquè està ple de si mateix. És el que expressem millor dient que l'ésser és el que és. [...] A més, és precisooponer la fórmula: l'ésser en si és el que és, a la qual designa a l'ésser de la consciència: aquesta, en efecte, ha-de-ser el que és. [...]
El per a si és l'en-si que es perd com en-si per a fundar-se com a consciència.
| J.-P. Sartre, El ser y la nada, Introducción y cap.1, Alianza, Madrid 1989, p. 34-35, 115. |
Original en castellà
Si el ser es en sí, ello significa que no remite a sí, como lo hace la conciencia de sí; [...] De hecho el ser es opaco a sí mismo porque está lleno de sí mismo. Es lo que expresamos mejor diciendo que el ser es lo que es. [...] Además, es precisooponer la fórmula: el ser en sí es lo que es, a la que designa al ser de la conciencia: ésta, en efecto, ha-de-ser lo que es. [...]
El para-sí es el en-sí que se pierde como en-sí para fundarse como conciencia.