Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: les totalitats»
De Wikisofia
m (bot: - ''b'')certes propietats + ''b'') certes propietats) |
|||
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: les totalitats|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: les totalitats|Idioma=Español}} |
− | Hi ha una fonamental ambigüitat en l'ús que fa la literatura holística recent del terme «un tot». S'usa per denotar ''a'') la totalitat de totes les propietats o aspectes d'una cosa, i especialment totes les relacions mantingudes entre les seves parts constituents, i ''b'')certes propietats o aspectes especials de la cosa en qüestió, a saber, aquells que la fan aparèixer com una estructura organitzada més que com un «mer munt». «Tot» en el sentit ''b'')ha estat objecte d'estudi científic, especialment per l'anomenada escola ''Gestalt'' de psicologia. [...] El fet que un tot en el sentit ''b'') pugui ser estudiat científicament no ha de ser portat a col·lació per justificar l'asserció totalment diferent que un tot en el sentit ''a'') pugui ser així estudiat. Aquesta última asserció ha de ser rebutjada. Si volem estudiar una cosa, ens veiem obligats a selecccionar certs aspectes d'ella. No ens és possible observar o descriure un tros sencer del món o un tros sencer de la naturalesa; de fet, ni tan sols el més petit tros sencer pot ser descrit d'aquesta forma, ja que tota descripció és necessàriament selectiva. Es pot fins i tot dir que totalitats en el sentit ''a'')no poden mai ser objecte de cap activitat científica o una altra. | + | Hi ha una fonamental ambigüitat en l'ús que fa la literatura holística recent del terme «un tot». S'usa per a denotar ''a'') la totalitat de totes les propietats o aspectes d'una cosa, i especialment totes les relacions mantingudes entre les seves parts constituents, i ''b'') certes propietats o aspectes especials de la cosa en qüestió, a saber, aquells que la fan aparèixer com una estructura organitzada més que com un «mer munt». «Tot» en el sentit ''b'') ha estat objecte d'estudi científic, especialment per l'anomenada escola ''Gestalt'' de psicologia. [...] El fet que un tot en el sentit ''b'') pugui ser estudiat científicament no ha de ser portat a col·lació per a justificar l'asserció totalment diferent que un tot en el sentit ''a'') pugui ser així estudiat. Aquesta última asserció ha de ser rebutjada. Si volem estudiar una cosa, ens veiem obligats a selecccionar certs aspectes d'ella. No ens és possible observar o descriure un tros sencer del món o un tros sencer de la naturalesa; de fet, ni tan sols el més petit tros sencer pot ser descrit d'aquesta forma, ja que tota descripció és necessàriament selectiva. Es pot fins i tot dir que totalitats en el sentit ''a'') no poden mai ser objecte de cap activitat científica o una altra. |
{{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 92-93.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 92-93.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 10:45, 19 oct 2017
Hi ha una fonamental ambigüitat en l'ús que fa la literatura holística recent del terme «un tot». S'usa per a denotar a) la totalitat de totes les propietats o aspectes d'una cosa, i especialment totes les relacions mantingudes entre les seves parts constituents, i b) certes propietats o aspectes especials de la cosa en qüestió, a saber, aquells que la fan aparèixer com una estructura organitzada més que com un «mer munt». «Tot» en el sentit b) ha estat objecte d'estudi científic, especialment per l'anomenada escola Gestalt de psicologia. [...] El fet que un tot en el sentit b) pugui ser estudiat científicament no ha de ser portat a col·lació per a justificar l'asserció totalment diferent que un tot en el sentit a) pugui ser així estudiat. Aquesta última asserció ha de ser rebutjada. Si volem estudiar una cosa, ens veiem obligats a selecccionar certs aspectes d'ella. No ens és possible observar o descriure un tros sencer del món o un tros sencer de la naturalesa; de fet, ni tan sols el més petit tros sencer pot ser descrit d'aquesta forma, ja que tota descripció és necessàriament selectiva. Es pot fins i tot dir que totalitats en el sentit a) no poden mai ser objecte de cap activitat científica o una altra.
La miseria del historicismo, Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 92-93. |
Original en castellà
Hay una fundamental ambigüedad en el uso que hace la literatura holística reciente del término «un todo». Se usa para denotar a) la totalidad de todas las propiedades o aspectos de una cosa, y especialmente todas las relaciones mantenidas entre sus partes constituyentes, y b)ciertas propiedades o aspectos especiales de la cosa en cuestión, a saber, aquellos que la hacen aparecer como una estructura organizada más que como un «mero montón». «Todo» en el sentido b)ha sido objeto de estudio científico, especialmente por la llamada escuela Gestalt de psicología. [...] El hecho de que un todo en el sentido b) pueda ser estudiado científicamente no debe ser traído a colación para justificar la aserción totalmente diferente de que un todo en el sentido a) pueda ser así estudiado. Esta última aserción debe ser rechazada. Si queremos estudiar una cosa, nos vemos obligados a selecccionar ciertos aspectos de ella. No nos es posible observar o describir un trozo entero del mundo o un trozo entero de la naturaleza; de hecho, ni siquiera el más pequeño trozo entero puede ser descrito de esta forma, ya que toda descripción es necesariamente selectiva. Se puede incluso decir que totalidades en el sentido a)no pueden nunca ser objeto de ninguna actividad científica u otra.