Diferència entre revisions de la pàgina «Locke: els límits de les nostres capacitats»
De Wikisofia
| (4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Locke: els límits de les nostres capacitats|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Locke: els límits de les nostres capacitats|Idioma=Español}} |
| − | '' | + | ''Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos''. Perquè, encara que quan la comprensió dels nostres enteniments es queda molt curta respecte de la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per a lloar el generós autor del nostre ésser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants del nostre estatge. [...] El llum d'oli que ens il·lumina brilla prou per a tots els nostres menesters. |
{{Ref|Ref=''Ensayo sobre el entendimiento humano'', Introducción, n. 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 76-77).|Títol=Ensayo sobre el entendimiento humano|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ensayo sobre el entendimiento humano'', Introducción, n. 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 76-77).|Títol=Ensayo sobre el entendimiento humano|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:54, 4 oct 2019
Les nostres capacitats són les adequades al nostre estat i als nostres interessos. Perquè, encara que quan la comprensió dels nostres enteniments es queda molt curta respecte de la vasta extensió de les coses, tindrem motius suficients per a lloar el generós autor del nostre ésser per aquella porció i grau de coneixement que ens ha concedit, tan per sobre de tots els altres habitants del nostre estatge. [...] El llum d'oli que ens il·lumina brilla prou per a tots els nostres menesters.
| Ensayo sobre el entendimiento humano, Introducción, n. 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 76-77). |
Original en castellà
Nuestras capacidades son las adecuadas a nuestro estado y a nuestros intereses. Porque, aunque cuando la compresión de nuestros entendimientos se quede muy corta respecto a la vasta extensión de las cosas, tendremos motivos suficientes para alabar al generoso autor de nuestro ser por aquella porción y grado de conocimiento que nos ha concedido, tan por encima de todos los demás habitantes de nuestra morada. [...] El candil que nos alumbra brilla lo suficiente para todos nuestros menesteres.