Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Popper 1»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Popper 1|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Popper 1|Idioma=Español}} |
− | En la ''Societat oberta ''vaig subratllar que el mètode crític, encara que ha d'usar | + | En la ''Societat oberta ''vaig subratllar que el mètode crític, encara que ha d'usar contrastacions sempre que sigui possible, i preferiblement les contrastacions pràctiques, pot ser generalitzat en el que jo vaig descriure com l'actitud crítica o racional. Vaig argumentar que un dels millors sentits de «raó» i «racionabilitat» era l'obertura a la crítica -disposició a ser criticat, i desig de criticar-se a si mateix; i vaig intentar argüir que aquesta actitud crítica de racionabilitat hauria de ser estesa el més lluny possible. I vaig suggerir que aquesta demanda d'estendre l'actitud crítica el més lluny possible podria ser denominada «racionalisme crític» [...]. |
{{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Búsqueda sin término'', Tecnos, Madrid 1977, p. 154-155.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Búsqueda sin término'', Tecnos, Madrid 1977, p. 154-155.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:31, 24 maig 2017
En la Societat oberta vaig subratllar que el mètode crític, encara que ha d'usar contrastacions sempre que sigui possible, i preferiblement les contrastacions pràctiques, pot ser generalitzat en el que jo vaig descriure com l'actitud crítica o racional. Vaig argumentar que un dels millors sentits de «raó» i «racionabilitat» era l'obertura a la crítica -disposició a ser criticat, i desig de criticar-se a si mateix; i vaig intentar argüir que aquesta actitud crítica de racionabilitat hauria de ser estesa el més lluny possible. I vaig suggerir que aquesta demanda d'estendre l'actitud crítica el més lluny possible podria ser denominada «racionalisme crític» [...].
K.R. Popper, Búsqueda sin término, Tecnos, Madrid 1977, p. 154-155. |
Original en castellà
En la Sociedad abierta subrayé que el método crítico, aunque debe usar contrastaciones siempre que sea posible, y preferiblemente las contrastaciones prácticas, puede ser generalizado en lo que yo describí como la actitud crítica o racional. Argumenté que uno de los mejores sentidos de «razón» y «razonabilidad» era la apertura a la crítica -disposición a ser criticado, y deseo de criticarse a sí mismo; e intenté argüir que esta actitud crítica de razonabilidad debería ser extendida lo más lejos posible. Y sugerí que esta demanda de extender la actitud crítica lo más lejos posible podría ser denominada «racionalismo crítico» [...].