Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: preguntes absurdes»
De Wikisofia
m (bot: - de -com deien els antics- munyir + de –com deien els antics– munyir) |
|||
| (3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de | + | Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de –com deien els antics– munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs. |
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:20, 16 set 2017
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de –com deien els antics– munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.
| Crítica de la razón pura, Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98). |
Original en castellà
Saber qué es lo que hay que preguntar razonablemente constituye ya una notable y necesaria prueba de sagacidad y de penetración. En efecto, cuando la preguntaes en sí misma absurda y requiere contestaciones innecesarias, supone a veces el inconveniente, además de deshonrar a quien la formula, de inducir al oyente incauto a responder de forma igualmente absurda, ofreciendo ambos el espectáculo ridículo de –como decían los antiguos– ordeñar uno al chivo mientras el otro sostiene la criba.