Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el coneixement i l'experiència»
De Wikisofia
m (bot: - afecten als nostres + afecten els nostres) |
|||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el coneixement i l'experiència|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el coneixement i l'experiència|Idioma=Español}} |
| − | No hi ha dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. Doncs com podria ser despertada a actuar la facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten | + | No hi ha dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. Doncs com podria ser despertada a actuar la facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ora produeixen per si mateixos representacions, ora posen en moviment la capacitat de l'enteniment per a comparar aquestes representacions per a enllaçar-les i separar-les i per a elaborar d'aquesta manera la matèria bruta de les impressions sensibles amb vista a un coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, ''en l'ordre temporal,'' cap coneixement precedeix a l'experiència i tot coneixement comença amb ella. |
Però encara que tot el nostre coneixement comenci ''amb'' l'experiència, no per això procedeix tot ell ''de'' l'experiència. En efecte, podria ocórrer que el nostre mateix coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impressions i del que nostra pròpia facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir de si mateixa. | Però encara que tot el nostre coneixement comenci ''amb'' l'experiència, no per això procedeix tot ell ''de'' l'experiència. En efecte, podria ocórrer que el nostre mateix coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impressions i del que nostra pròpia facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir de si mateixa. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'' (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988 6ª ed., p.41-42)|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'' (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988 6ª ed., p.41-42)|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 08:17, 21 oct 2017
No hi ha dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. Doncs com podria ser despertada a actuar la facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ora produeixen per si mateixos representacions, ora posen en moviment la capacitat de l'enteniment per a comparar aquestes representacions per a enllaçar-les i separar-les i per a elaborar d'aquesta manera la matèria bruta de les impressions sensibles amb vista a un coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l'ordre temporal, cap coneixement precedeix a l'experiència i tot coneixement comença amb ella.
Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l'experiència, no per això procedeix tot ell de l'experiència. En efecte, podria ocórrer que el nostre mateix coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impressions i del que nostra pròpia facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir de si mateixa.
| Crítica de la razón pura (Edición de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid 1988 6ª ed., p.41-42) |
Original en castellà
No hay duda de que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia. Pues ¿cómo podría ser despertada a actuar la facultad de conocer sino mediante objetos que afectan a nuestros sentidos y que ora producen por sí mismos representaciones, ora ponen en movimiento la capacidad del entendimiento para comparar estas representaciones para enlazarlas y separarlas y para elaborar de este modo la materia bruta de las impresiones sensibles con vistas a un conocimiento de los objetos denominado experiencia? Por consiguiente, en el orden temporal, ningún conocimiento precede a la experiencia y todo conocimiento comienza con ella.
Pero aunque todo nuestro conocimiento empiece con la experiencia, no por eso procede todo él de la experiencia. En efecto, podría ocurrir que nuestro mismo conocimiento empírico fuera una composición de lo que recibimos mediante las impresiones y de lo que nuestra propia facultad de conocer produce (simplemente motivada por las impresiones) a partir de sí misma.