Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: argument del designi 2»
De Wikisofia
m (bot: - humana, tot i que + humana, encara que) |
|||
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
Línia 14: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
− | (Cleantes:)Tireu una mirada entorn del món; contempleu el tot i cadascuna de les seves parts, veureu que no és una altra cosa sinó una gran màquina, subdividida en un infinit nombre de màquines més petites que al seu torn admeten divisions fins a un grau que va més enllà del que els sentits i facultats humanes poden rastrejar i explicar. Totes aquestes màquines i fins a les seves parts més nímies s'ajusten entre si, amb una precisió que arrabassa l'admiració de tots els que les han contemplat. La singular adaptació dels mitjans a les finalitats en la Naturalesa sencera s'assembla exactament, encara que en molt excedeix, als productes de l'enginy humà, als dels designis de l'home, dels seus pensaments, la seva saviesa i la seva intel·ligència. Si, per tant, els efectes s'assemblen entre si, estem obligats a inferir, per totes les regles de l'analogia, que també les causes són semblants, i que l'Autor de la Naturalesa s'assembla en alguna cosa a la ment humana, | + | (Cleantes:)Tireu una mirada entorn del món; contempleu el tot i cadascuna de les seves parts, veureu que no és una altra cosa sinó una gran màquina, subdividida en un infinit nombre de màquines més petites que al seu torn admeten divisions fins a un grau que va més enllà del que els sentits i facultats humanes poden rastrejar i explicar. Totes aquestes màquines i fins a les seves parts més nímies s'ajusten entre si, amb una precisió que arrabassa l'admiració de tots els que les han contemplat. La singular adaptació dels mitjans a les finalitats en la Naturalesa sencera s'assembla exactament, encara que en molt excedeix, als productes de l'enginy humà, als dels designis de l'home, dels seus pensaments, la seva saviesa i la seva intel·ligència. Si, per tant, els efectes s'assemblen entre si, estem obligats a inferir, per totes les regles de l'analogia, que també les causes són semblants, i que l'Autor de la Naturalesa s'assembla en alguna cosa a la ment humana, encara que les seves facultats siguin molt més considerables en proporció a la grandesa de l'obra que ha executat. Per aquest, i només per aquest argument ''a posteriori'', podemosprobaral mateix temps l'existència d'una Deïtat i la seva semblança amb la ment i intel·ligència humanes |
{{Ref|Ref=''Diálogos sobre religión natural'', II (FCE, México 1979, p. 28).|Títol=Diálogos sobre religión natural|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Diálogos sobre religión natural'', II (FCE, México 1979, p. 28).|Títol=Diálogos sobre religión natural|Cita=true}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 22:14, 17 oct 2017
(Cleantes:)Tireu una mirada entorn del món; contempleu el tot i cadascuna de les seves parts, veureu que no és una altra cosa sinó una gran màquina, subdividida en un infinit nombre de màquines més petites que al seu torn admeten divisions fins a un grau que va més enllà del que els sentits i facultats humanes poden rastrejar i explicar. Totes aquestes màquines i fins a les seves parts més nímies s'ajusten entre si, amb una precisió que arrabassa l'admiració de tots els que les han contemplat. La singular adaptació dels mitjans a les finalitats en la Naturalesa sencera s'assembla exactament, encara que en molt excedeix, als productes de l'enginy humà, als dels designis de l'home, dels seus pensaments, la seva saviesa i la seva intel·ligència. Si, per tant, els efectes s'assemblen entre si, estem obligats a inferir, per totes les regles de l'analogia, que també les causes són semblants, i que l'Autor de la Naturalesa s'assembla en alguna cosa a la ment humana, encara que les seves facultats siguin molt més considerables en proporció a la grandesa de l'obra que ha executat. Per aquest, i només per aquest argument a posteriori, podemosprobaral mateix temps l'existència d'una Deïtat i la seva semblança amb la ment i intel·ligència humanes
Diálogos sobre religión natural, II (FCE, México 1979, p. 28). |
Original en castellà
(Cleantes:)Echad una mirada en torno al mundo; contemplad el todo y cada una de sus partes, veréis que no es otra cosa sino una gran máquina, subdividida en un infinito número de máquinas más pequeñas que a su vez admiten divisiones hasta un grado que va más allá de lo que los sentidos y facultades humanas pueden rastrear y explicar. Todas estas máquinas y hasta sus partes más nimias se ajustan entre sí, con una precisión que arrebata la admiración de todos los que las han contemplado. La singular adaptación de los medios a los fines en la Naturaleza entera se asemeja exactamente, aunque en mucho excede, a los productos del ingenio humano, a los de los designios del hombre, de sus pensamientos, su sabiduría y su inteligencia. Si, por lo tanto, los efectos se asemejan entre sí, estamos obligados a inferir, por todas las reglas de la analogía, que también las causas son semejantes, y que el Autor de la Naturaleza se parece en algo a la mente humana, aun cuando sus facultades sean mucho más considerables en proporción a la grandeza de la obra que ha ejecutado. Por este, y sólo por este argumento a posteriori, podemosprobaral mismo tiempo la existencia de una Deidad y su semejanza con la mente e inteligencia humanas