Diferència entre revisions de la pàgina «Gir copernicà»
De Wikisofia
m (bot: - re_el_gir_copernicà|veure referència]]). + re_el_gir_copernicà|vegeu referència]]).) |
|||
| (15 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ConcepteWiki}} [[File:Kant10b.gif|thumb|Immanuel Kant]] [[Metàfora|Metàfora]] amb | + | {{ConcepteWiki}} [[File:Kant10b.gif|thumb|Immanuel Kant]] [[Metàfora|Metàfora]] amb què s'al·ludeix al canvi radical de perspectiva que suposa, respecte de la filosofia tradicional, el plantejament general de la filosofia de [[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]], i al qual ell mateix al·ludeix en el Prefaci de la Segona edició de la ''Crítica de la raó pura'' ([[Recurs:Cita_Kant_sobre_el_gir_copernicà|veg. citació]]). El «gir» –terme que prové de la imatge dels estels que giren al voltant de l'espectador– que Kant és conscient de dur a terme és similar al que va fer [[Autor:Copèrnic,_Nicolau|Copèrnic]], qui suposa que és l'espectador el que gira en lloc dels estels. El gir copernicà de Kant consisteix, per tant, en què ell creu que la filosofia, per a entrar en el camí segur del progrés en el coneixement, ha de fer el mateix que va fer Copèrnic en astronomia: si aquest, per a explicar els moviments celestes, va entendre que era millor partir del supòsit que era l'espectador qui girava, de manera semblant Kant creu que només podem tenir un veritable [[Coneixement|coneixement]] de les coses –un coneixement universal i necessari– si l'objecte depèn del [[Pensament|pensament]], per a ser conegut, i no al revés. Aquest és el supòsit del qual parteix la [[Filosofia_transcendental|filosofia transcendental]] de Kant. |
| − | L'expressió «revolució copernicana» de Kant | + | L'expressió «revolució copernicana» de Kant –per a significar aquest gir kantià– és menys afortunada. No obstant això ha estat i és un tòpic en la literatura filosòfica referir-se a la filosofia transcendental de Kant, com a una veritable revolució copernicana del pensament duta a terme per Kant, i fins al punt que aquesta és expressió usada per ell mateix ([[Recurs:Cites_sobre_el_gir_copernicà|vegeu referència]]). |
| − | Bernard Cohen demostra que Kant, en cap moment es refereix explícitament a la revolució copernicana ni relaciona amb ella el seu canvi d'orientació filosòfica, però que sí parla del canvi que en metafísica ha de ser com el de Copèrnic en astronomia, i que relaciona el «canvi de mètode» en filosofia amb els habidos en la matemàtica i en la ciència natural, «les quals s'han convertit en el que són ara gràcies a una revolució sobtadament produïda» (''Crítica de la raó pura'', Pròleg Segona, B XVI), i que, en definitiva, si d'alguna revolució parla Kant, ha de ser més aviat la newtoniana ([[Recurs:Cita_sobre_la_revolució_copernicana_de_Kant| | + | Bernard Cohen demostra que Kant, en cap moment es refereix explícitament a la revolució copernicana ni relaciona amb ella el seu canvi d'orientació filosòfica, però que sí que parla del canvi que en metafísica ha de ser com el de Copèrnic en astronomia, i que relaciona el «canvi de mètode» en filosofia amb els habidos en la matemàtica i en la ciència natural, «les quals s'han convertit en el que són ara gràcies a una revolució sobtadament produïda» (''Crítica de la raó pura'', Pròleg Segona, B XVI), i que, en definitiva, si d'alguna revolució parla Kant, ha de ser més aviat la newtoniana ([[Recurs:Cita_sobre_la_revolució_copernicana_de_Kant|veg. citació]]). |
Revisió de 22:55, 20 oct 2017
Metàfora amb què s'al·ludeix al canvi radical de perspectiva que suposa, respecte de la filosofia tradicional, el plantejament general de la filosofia de Kant, i al qual ell mateix al·ludeix en el Prefaci de la Segona edició de la Crítica de la raó pura (veg. citació). El «gir» –terme que prové de la imatge dels estels que giren al voltant de l'espectador– que Kant és conscient de dur a terme és similar al que va fer Copèrnic, qui suposa que és l'espectador el que gira en lloc dels estels. El gir copernicà de Kant consisteix, per tant, en què ell creu que la filosofia, per a entrar en el camí segur del progrés en el coneixement, ha de fer el mateix que va fer Copèrnic en astronomia: si aquest, per a explicar els moviments celestes, va entendre que era millor partir del supòsit que era l'espectador qui girava, de manera semblant Kant creu que només podem tenir un veritable coneixement de les coses –un coneixement universal i necessari– si l'objecte depèn del pensament, per a ser conegut, i no al revés. Aquest és el supòsit del qual parteix la filosofia transcendental de Kant.
L'expressió «revolució copernicana» de Kant –per a significar aquest gir kantià– és menys afortunada. No obstant això ha estat i és un tòpic en la literatura filosòfica referir-se a la filosofia transcendental de Kant, com a una veritable revolució copernicana del pensament duta a terme per Kant, i fins al punt que aquesta és expressió usada per ell mateix (vegeu referència).
Bernard Cohen demostra que Kant, en cap moment es refereix explícitament a la revolució copernicana ni relaciona amb ella el seu canvi d'orientació filosòfica, però que sí que parla del canvi que en metafísica ha de ser com el de Copèrnic en astronomia, i que relaciona el «canvi de mètode» en filosofia amb els habidos en la matemàtica i en la ciència natural, «les quals s'han convertit en el que són ara gràcies a una revolució sobtadament produïda» (Crítica de la raó pura, Pròleg Segona, B XVI), i que, en definitiva, si d'alguna revolució parla Kant, ha de ser més aviat la newtoniana (veg. citació).