Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la veritat com a transcendental»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "en sí " a "en si ") |
(modificant original) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la veritat com a transcendental|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la veritat com a transcendental|Idioma=Español}} |
Aquestes regles de l'enteniment no són només veritables ''a priori'', sinó que constitueixen fins i tot la font de tota veritat, és a dir, de la concordança del nostre coneixement amb objectes, ja que contenen en si el fonament de la possibilitat de l'experiència, considerada aquesta com a conjunt de tot coneixement en el qual se'ns puguin donar objectes. | Aquestes regles de l'enteniment no són només veritables ''a priori'', sinó que constitueixen fins i tot la font de tota veritat, és a dir, de la concordança del nostre coneixement amb objectes, ja que contenen en si el fonament de la possibilitat de l'experiència, considerada aquesta com a conjunt de tot coneixement en el qual se'ns puguin donar objectes. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Doctr. trasc. del juicio, B 296 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 260).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:39, 24 maig 2017
Aquestes regles de l'enteniment no són només veritables a priori, sinó que constitueixen fins i tot la font de tota veritat, és a dir, de la concordança del nostre coneixement amb objectes, ja que contenen en si el fonament de la possibilitat de l'experiència, considerada aquesta com a conjunt de tot coneixement en el qual se'ns puguin donar objectes.
| Crítica de la razón pura, Doctr. trasc. del juicio, B 296 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 260). |
Original en castellà
Esas reglas del entendimiento no son sólo verdaderas a priori, sino que constituyen incluso la fuente de toda verdad, es decir, de la concordancia de nuestro conocimiento con objetos, ya que contienen en sí el fundamento de la posibilidad de la experiencia, considerada ésta como conjunto de todo conocimiento en el que se nos puedan dar objetos.