Diferència entre revisions de la pàgina «Hípies d'Elis»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Hìpies" a "Hípies") |
|||
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Hípies d'Elis | |Nom=Hípies d'Elis | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof [[sofistes, els|sofista]] grec del segle V a.C d'origen | + | Filòsof [[sofistes, els|sofista]] grec del segle V a.C d'origen dori (d'Elis o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que [[Autor:Protàgores|Protàgores]] i contemporani de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], i que va gaudir de fama pel seu saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones núpcies amb [[Autor:Isòcrates|Isòcrates]]. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hípies (o Hippias) procedeix de [[Autor:Plató|Plató]] que, a més d'incloure'l en el ''Protàgores,'' usa el nom d'Hípies per a titular dos diàlegs seus (''Hípies major,'' i ''Hípies menor''). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: ''El troià,'' ''Els noms dels pobles,'' ''Registre dels venedors a Olímpia'' i l'anomenada ''Col·lecció.'' |
− | Segons Hípies hi ha una oposició entre la justícia, que és per [[Grec::φύσις]] (naturalesa o ''[[physis|physis]]''), i la que imposa la legalitat [[nomos|''nómos'']] ([[Grec::νόμος]]): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hípies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. [[Autor:Procle|Procle]] li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada '' | + | Segons Hípies hi ha una oposició entre la justícia, que és per [[Grec::φύσις]] (naturalesa o ''[[physis|physis]]''), i la que imposa la legalitat [[nomos|''nómos'']] ([[Grec::νόμος]]): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hípies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. [[Autor:Procle|Procle]] li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada ''quadradora'' o ''quadratix'' que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic. |
+ | |||
+ | {{ImatgePrincipal|Imatge=Hippias.gif}} | ||
{{So}} | {{So}} |
Revisió de 12:31, 23 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Hípies d'Elis» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hípies d'Elis». Filòsof sofista grec del segle V a.C d'origen dori (d'Elis o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que Protàgores i contemporani de Sòcrates, i que va gaudir de fama pel seu saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones núpcies amb Isòcrates. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hípies (o Hippias) procedeix de Plató que, a més d'incloure'l en el Protàgores, usa el nom d'Hípies per a titular dos diàlegs seus (Hípies major, i Hípies menor). Solament es conserven uns pocs fragments de les seves obres: El troià, Els noms dels pobles, Registre dels venedors a Olímpia i l'anomenada Col·lecció.
Segons Hípies hi ha una oposició entre la justícia, que és per φύσις (naturalesa o physis), i la que imposa la legalitat nómos (νόμος): la primera és llei de la naturalesa, divina, i manté sempre la seva validesa a tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hípies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. Procle li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada quadradora o quadratix que s'usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.