Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: el per a si»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "reflecteixo" a "reflex") |
|||
| (4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el per si|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el per si|Idioma=Español}} | ||
| − | El per a -si [la consciència] és necessari | + | El per a -si [la consciència] és necessari en la mesura que es funda a si mateix. I per això és l'objecte reflex d'una intuïció apodíctica: no puc dubtar que sóc. Però, mentre que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'angoixa, el per a si és conscient de la seva facticitat: té el sentiment de la seva gratuïtat total, es capta com essent aquí ''per a res'', com estant'' de més.'' |
| − | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, | + | |
| + | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:49, 20 ago 2018
El per a -si [la consciència] és necessari en la mesura que es funda a si mateix. I per això és l'objecte reflex d'una intuïció apodíctica: no puc dubtar que sóc. Però, mentre que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'angoixa, el per a si és conscient de la seva facticitat: té el sentiment de la seva gratuïtat total, es capta com essent aquí per a res, com estant de més.
| J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117. |
Original en castellà
El para -sí [la conciencia] es necesario en tanto que se funda a sí mismo. Y por eso es el objeto reflejo de una intuición apodíctica: no puedo dudar de que soy. Pero, en tanto que este para-sí, tal cual es, podría no ser, tiene toda la contingencia del hecho. Así como mi libertad nihilizadora se capta a sí misma por la angustia, el para-sí es consciente de su facticidad: tiene el sentimiento de su gratuidad total, se capta como siendo ahí para nada, como estando de más. J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117.