Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: l'hàbit moral»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "NIcòmac") |
|||
| (10 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Després d'això hem de considerar què és la virtut. ja que les coses que passen en l'ànima són de tres classes, passions, facultats i hàbits, la virtut ha de pertànyer a una d'elles. Entenc [...] per hàbits [''héxeis'', plural] allò en virtut | + | Després d'això hem de considerar què és la virtut. ja que les coses que passen en l'ànima són de tres classes, passions, facultats i hàbits, la virtut ha de pertànyer a una d'elles. Entenc [...] per hàbits [''héxeis'', plural] allò en virtut del qual ens comportem bé o malament respecte de les passions; per exemple, respecte de la ira ens comportem malament si la nostra actitud és desmesurada o fluixa, i bé si obrem amb mesura; i el mateix amb les altres. [...] |
| − | Però és menester dir no només què és un hàbit [''héxis''], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò | + | Però és menester dir no només què és un hàbit [''héxis''], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò del què és virtut i fa que executi bé la seva operació; per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció (doncs veiem bé per l'excel·lència de l'ull); així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i el capacita per a córrer, per a portar al genet i per a afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia. |
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'', II, 5-6 1106a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 24-26).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:36, 21 set 2018
Després d'això hem de considerar què és la virtut. ja que les coses que passen en l'ànima són de tres classes, passions, facultats i hàbits, la virtut ha de pertànyer a una d'elles. Entenc [...] per hàbits [héxeis, plural] allò en virtut del qual ens comportem bé o malament respecte de les passions; per exemple, respecte de la ira ens comportem malament si la nostra actitud és desmesurada o fluixa, i bé si obrem amb mesura; i el mateix amb les altres. [...]
Però és menester dir no només què és un hàbit [héxis], sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò del què és virtut i fa que executi bé la seva operació; per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció (doncs veiem bé per l'excel·lència de l'ull); així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i el capacita per a córrer, per a portar al genet i per a afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia.
| Ética a Nicómaco, II, 5-6 1106a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 24-26). |
Original en castellà
Después de esto tenemos que considerar qué es la virtud. Puesto que las cosas que pasan en el alma son de tres clases, pasiones, facultades y hábitos, la virtud tiene que pertenecer a una de ellas. Entiendo [...] por hábitos [héxeis, plural] aquello en virtud de lo cual nos comportamos bien o mal respecto de las pasiones; por ejemplo, respecto de la ira nos comportamos mal si nuestra actitud es desmesurada o lacia, y bien si obramos con mesura; y lo mismo con las demás. [...]
Pero es menester decir no sólo qué es un hábito [héxis], sino además de qué clase. Hay que decir, pues, que toda virtud perfecciona la condición de aquello de lo cual es virtud y hace que ejecute bien su operación; por ejemplo, la excelencia del ojo hace bueno al ojo y su función (pues vemos bien por la excelencia del ojo); asimismo la excelencia del caballo hace bueno al caballo y lo capacita para correr, para llevar al jinete y para afrontar a los enemigos. Si esto es así en todos los casos, la virtud del hombre será también el hábito por el cual el hombre se hace bueno y por el cual ejecuta bien su función propia.