Diferència entre revisions de la pàgina «Ostensió»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "mente''" a "ment''") |
(per a ostensiu) |
||
| (13 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''ostendere'', mostrar)</small> | <small>(del llatí ''ostendere'', mostrar)</small> | ||
| − | Referència directa que permet assenyalar el significat d'un terme mostrant directament algun objecte designat per aquell, el significat del qual es determina per aquesta referència directa. Per això, es denominen definicions [[ostensiu|ostensives]] aquelles que mostren l'objecte | + | Referència directa que permet assenyalar el significat d'un terme mostrant directament algun objecte designat per aquell, el significat del qual es determina per aquesta referència directa. Per això, es denominen definicions [[ostensiu|ostensives]] aquelles que mostren l'objecte de la seva [[definició|definició]] |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple →'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
'''Exemples de definicions ostensives''' | '''Exemples de definicions ostensives''' | ||
| − | Un exemple clàssic ens | + | Un exemple clàssic ens el mostra la definició de qualitats sensibles, com la d'un color. Per exemple, la definició de "blau" pot consistir a mostrar alguna cosa blava, de manera que la definició podria ser: «anomenem "blau" –mostrant alguna cosa que posseeixi aquesta propietat– al que és com això que és mostrat». |
En general: | En general: | ||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
«anomeno "gat" a alguna cosa com això» -mentre es mostra un gat. | «anomeno "gat" a alguna cosa com això» -mentre es mostra un gat. | ||
| − | + | «anomenem "dos" a grups com aquests» -mentre es mostren dues nous (exemple de Wittgenstein en les seves ''Investigacions filosòfiques'') | |
| − | |||
</div></div> | </div></div> | ||
| − | El terme grec per ostensiu és [[Grec::δειϰτιϰῶς]] [[ | + | El terme grec per a ostensiu és [[Grec::δειϰτιϰῶς]] [[díctic|''díctic'']] («mostrar», «exhibir»), i per això a vegades s'empra aquest terme en lloc d'aquell. Una definició ostensiva no proporciona les propietats del que defineix, encara que pressuposa, contràriament a les definicions extensives que proporcionen una llista d'aquestes, que després de mostrar ''ostensivament'' l'objecte, l'intèrpret d'aquesta definició podrà reconèixer-les en altres objectes. |
| − | Alguns autors han sustentat que en realitat no poden donar-se definicions ostensives, ja que cap terme és pròpiament ostensiu i, a més, una definició no pot consistir en un mer «mostrar». Uns altres, en canvi, com Ferrater Mora, admeten aquestes definicions, però sempre que es prenguin en consideració diverses convencions (''Indagacions sobre el llenguatge,'' 1970) | + | Alguns autors han sustentat que en realitat no poden donar-se definicions ostensives, ja que cap terme és pròpiament ostensiu i, a més, una definició no pot consistir en un mer «mostrar». Uns altres, en canvi, com [[Autor:Ferrater_Mora,_Josep|Ferrater Mora]], admeten aquestes definicions, però sempre que es prenguin en consideració diverses convencions (''Indagacions sobre el llenguatge,'' 1970) |
| − | D'altra banda, seguint una distinció elaborada per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la seva teoria del [[sil·logisme|sil·logisme]], també es denominen ostensives a les [[prova|proves]] directes que verifiquen de forma positiva una tesi, en contraposició a les [[ | + | D'altra banda, seguint una distinció elaborada per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la seva teoria del [[sil·logisme|sil·logisme]], també es denominen ostensives a les [[prova|proves]] directes que verifiquen de forma positiva una tesi, en contraposició a les [[apagògic, raonament|proves apagògiques]], que només ho fan negativament, com la [[Reducció_a_l'absurd|reducció a l'absurd]], per exemple. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 17:04, 1 nov 2017
(del llatí ostendere, mostrar)
Referència directa que permet assenyalar el significat d'un terme mostrant directament algun objecte designat per aquell, el significat del qual es determina per aquesta referència directa. Per això, es denominen definicions ostensives aquelles que mostren l'objecte de la seva definició
Exemples de definicions ostensives
Un exemple clàssic ens el mostra la definició de qualitats sensibles, com la d'un color. Per exemple, la definició de "blau" pot consistir a mostrar alguna cosa blava, de manera que la definició podria ser: «anomenem "blau" –mostrant alguna cosa que posseeixi aquesta propietat– al que és com això que és mostrat».
En general:
«anomeno "gat" a alguna cosa com això» -mentre es mostra un gat.
«anomenem "dos" a grups com aquests» -mentre es mostren dues nous (exemple de Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques)
El terme grec per a ostensiu és δειϰτιϰῶς díctic («mostrar», «exhibir»), i per això a vegades s'empra aquest terme en lloc d'aquell. Una definició ostensiva no proporciona les propietats del que defineix, encara que pressuposa, contràriament a les definicions extensives que proporcionen una llista d'aquestes, que després de mostrar ostensivament l'objecte, l'intèrpret d'aquesta definició podrà reconèixer-les en altres objectes.
Alguns autors han sustentat que en realitat no poden donar-se definicions ostensives, ja que cap terme és pròpiament ostensiu i, a més, una definició no pot consistir en un mer «mostrar». Uns altres, en canvi, com Ferrater Mora, admeten aquestes definicions, però sempre que es prenguin en consideració diverses convencions (Indagacions sobre el llenguatge, 1970)
D'altra banda, seguint una distinció elaborada per Aristòtil en la seva teoria del sil·logisme, també es denominen ostensives a les proves directes que verifiquen de forma positiva una tesi, en contraposició a les proves apagògiques, que només ho fan negativament, com la reducció a l'absurd, per exemple.