Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Hènada»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "hipóstasis" a "hipòstasi")
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ")
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec ''henas'', l'un, que prové del terme ''hén'', que designa la unitat matemàtica)</small>
 
<small>(del grec ''henas'', l'un, que prové del terme ''hén'', que designa la unitat matemàtica)</small>
  
Aquest terme és utilitzat en la metafísica [[neoplatonisme|neoplatònica]], especialment per [[Autor:Procle|Procle]]. Els neoplatònics [[Autor:Plotí|Plotí]] i Procle, probablement inspirats per les hipòtesis sobre l'Un realitzades per [[Autor:Plató|Plató]] en el ''Parmènides'', posen l'Un com a primera [[hipòstasi|hipòstasi]]. L'Un no posseeix cap determinació i no accepta predicats: és la seva pròpia activitat i la seva pròpia essència. Però, encara que l'Un és el centre immòbil de tota activitat i moviment de l'ànima, no és una mònada, és a dir, una unitat numèrica. Segons Procle, que és qui desenvolupa la teoria de les hénadas, aquestes són el desplegament múltiple de la unitat de l'Un, i fins i tot poden identificar-se amb els déus tradicionals. De l'Un, causa primera, procedeixen les hénadas i, d'aquestes, l'esfera de l'Enteniment, la qual se subdivideix en les esferes de l'ésser, de la vida i del pensament. Per sota d'elles, està l' [[ànima|ànima]].
+
Aquest terme és utilitzat en la metafísica [[neoplatonisme|neoplatònica]], especialment per [[Autor:Procle|Procle]]. Els neoplatònics [[Autor:Plotí|Plotí]] i Procle, probablement inspirats per les hipòtesis sobre l'U fetes per [[Autor:Plató|Plató]] en el ''Parmènides'', posen l'U com a primera [[hipòstasi|hipòstasi]]. L'U no posseeix cap determinació i no accepta predicats: és la seva pròpia activitat i la seva pròpia essència. Però, encara que l'U és el centre immòbil de tota activitat i moviment de l'ànima, no és una mònada, és a dir, una unitat numèrica. Segons Procle, que és qui desenvolupa la teoria de les [[Hènada|hènades]], aquestes són el desplegament múltiple de la unitat de l'U, i fins i tot poden identificar-se amb els déus tradicionals. De l'U, causa primera, procedeixen les hènades i, d'aquestes, l'esfera de l'Enteniment, la qual se subdivideix en les esferes de l'ésser, de la vida i del pensament. Per sota d'elles, està l'[[ànima|ànima]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 13:00, 1 oct 2018

(del grec henas, l'un, que prové del terme hén, que designa la unitat matemàtica)

Aquest terme és utilitzat en la metafísica neoplatònica, especialment per Procle. Els neoplatònics Plotí i Procle, probablement inspirats per les hipòtesis sobre l'U fetes per Plató en el Parmènides, posen l'U com a primera hipòstasi. L'U no posseeix cap determinació i no accepta predicats: és la seva pròpia activitat i la seva pròpia essència. Però, encara que l'U és el centre immòbil de tota activitat i moviment de l'ànima, no és una mònada, és a dir, una unitat numèrica. Segons Procle, que és qui desenvolupa la teoria de les hènades, aquestes són el desplegament múltiple de la unitat de l'U, i fins i tot poden identificar-se amb els déus tradicionals. De l'U, causa primera, procedeixen les hènades i, d'aquestes, l'esfera de l'Enteniment, la qual se subdivideix en les esferes de l'ésser, de la vida i del pensament. Per sota d'elles, està l'ànima.