Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Heidegger sobre els èxtasis temporals»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Cita d'Heidegger sobre els èxtasis temporals a Recurs:Cita de Heidegger sobre els èxtasis temporals: Text de reemplaçament - "Cita d'Heidegger" a "Cita de Heidegger") |
m (bot: - l'avenir.| Veure text + l'avenir.| Vegeu text) |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 14: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | «Advenir, estat, present, ostenten els caràcters fenomènics del "a si", del "retro.. | + | «Advenir, estat, present, ostenten els caràcters fenomènics del "a si", del "retro...", del "deixar que facin front...". Els fenòmens del "a...", "retro...", "cap...", revelen en la temporalitat el έχτατικόν per excel·lència. ''La temporalitat és l'original "fos de si" en i per a si mateix. Anomenem, ''per tant, als caracteritzats fenòmens de l'advenir, l'estat i el present els "'''èxtasis'''" de la temporalitat. Aquesta no comença sent un ens que després surt de si, sinó que la seva essència és la temporació en la unitat dels èxtasis.» |
{{Ref|Ref=Martin Heidegger, ''L'ésser i el temps'', FCE., Mèxic1974, 5ª ed., p.356.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Martin Heidegger, ''L'ésser i el temps'', FCE., Mèxic1974, 5ª ed., p.356.|Cita=true}} | ||
([[Recurs:Heidegger: els èxtasis temporals i la preeminència de l'avenir.| | ([[Recurs:Heidegger: els èxtasis temporals i la preeminència de l'avenir.| | ||
| − | + | Vegeu text més ampli]]). | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
«Advenir, estat, present, ostenten els caràcters fenomènics del "a si", del "retro...", del "deixar que facin front...". Els fenòmens del "a...", "retro...", "cap...", revelen en la temporalitat el έχτατικόν per excel·lència. La temporalitat és l'original "fos de si" en i per a si mateix. Anomenem, per tant, als caracteritzats fenòmens de l'advenir, l'estat i el present els "èxtasis" de la temporalitat. Aquesta no comença sent un ens que després surt de si, sinó que la seva essència és la temporació en la unitat dels èxtasis.»
| Martin Heidegger, L'ésser i el temps, FCE., Mèxic1974, 5ª ed., p.356. |
Original en castellà
«Advenir, sido, presente, ostentan los caracteres fenoménicos del "a sí", del "retro..,", del "dejar que hagan frente...". Los fenómenos del "a...", "retro...", "cabe...", revelan en la temporalidad lo έχτατικόν por excelencia. La temporalidad es el original "fuera de si" en y para sí mismo. Llamamos, por ende, a los caracterizados fenómenos del advenir, el sido y el presente los "éxtasis" de la temporalidad. Ésta no empieza por ser un ente que luego sale de sí, sino que su esencia es la temporación en la unidad de los éxtasis.»