Autor:Luter, Martí



S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

Reformador religiós alemany, nascut a Eisleben, Saxònia, iniciador de la reforma protestant. Després d'estudiar a la universitat d'Erfurt, ingressa en 1505 en els Eremites de sant Agustí (potser pel vot fet en resultar il·lès en caure-li un raig al costat de Stotterheim) i és ordenat sacerdot en 1507. Es dedica inicialment a l'ensenyament de la filosofia escolàstica, segons l'orientació occamista predominant en l'època, en els col·legis del seu ordre primer i després a la universitat de Wittenberg, on entre 1513 i 1519 s'ocupa de l'exègesi bíblica, especialment de les cartes als Romans i els Gàlates, interpretant la noció de «justícia» de Déu, no com a acte de judici, sinó com a «justificació» per Crist, concretament com a justificació per la gràcia i la fe sense obres.

L'anunci del jubileu, que suposava la venda d'indulgències a favor de les obres de Sant Pere a Roma, va ser l'ocasió de la disputa de les indulgències, que comença amb la presentació, en Wittenberg, de les 95 tesis sobre les indulgències, fixades en la porta de l'església; són una crítica concreta al que el catolicisme considera obres meritòries (vots, dejunis, peregrinacions i altres obres de penitència) i ressalten que només salva la fe en Crist. La disputa obté una favorable ressonància inesperada en gairebé tota Europa; el bisbe de Magúncia acusa Luter davant el Papa. Luter és cridat a comparèixer, però Frederic de Saxònia aconsegueix que s'entrevisti amb el cardenal llegat Gaietà en la dieta d'Augusta (Augsburg).

A partir de la «disputa de Leipzig», en 1519, i de la publicació d'escrits doctrinals, com Sobre el papat de Roma, A la noblesa cristiana, De la captivitat babilònica de l'Església i De la llibertat d'un home cristià, se separa progressivament de les doctrines de l'Església (nega la infal·libilitat, declara a les Escriptures com a norma única de fe, combat la missa com a sacrifici, elimina els sagraments, menys el baptisme, l'eucaristia i la penitència) i és amenaçat amb l'excomunió per Roma; Luter escriu el seu Adversus execrabilem Antichristus bullam [Contrala execrable butlla de l'anticrist] i crema públicament la butlla d'excomunió el 10 de desembre de 1520. Roma li excomunica efectivament l'1 de gener de 1521. L'excomunió havia d'executar-la l'autoritat civil; el recentment triat emperador Carlos V (que abandonarà aviat Alemanya per les guerres amb França, el rei de les quals Francesc I recolzava al turc Barbarroja) disposa que sigui condemnat sense ser sentit, però els electors el criden a la dieta de Worms, on té ocasió de defensar-se i no es retracta. Condemnat a exiliar-se, en la seva tornada a Wittenberg cau en una suposada emboscada, que ho reclou durant deu mesos al castell de la Wartburg. Allí escriu diverses obres doctrinals i emprèn la famosa traducció a l'alemany del Nou Testament, que va obtenir una enorme difusió. Des d'allí també va haver d'intervenir, escrivint Exhortació a la pau i rebutjant la insurrecció, en la revolta dels camperols, que van estendre les llibertats religioses a les socials, capitanejada per Thomas Münzer.

En 1525 polemitza Luter amb Erasme sobre la llibertat humana; Erasme havia rebutjat, com a inconvenient per a la dignitat humana, en la seva De lliure albir (1524),la concepció antropològica luterana, que considera a l'home essencialment pecador. Luter li contesta redactant De servo arbitri [De l'esclau albir], negant la llibertat necessària a l'home per a salvar-se i afirmant la predestinació. Per aquestes mateixes dates, Luter organitza la religiositat i la disciplina dissipades de moltes esglésies locals, aprofitant un decret de la dieta de Spira (1526), que permetia als prínceps civils prendre decisions en matèria de religió. Una segona dieta de Spira (1529) intenta restaurar el culte anterior; contra aquesta disposició «protesten» els reformats: i d'aquí el nom de «protestants». A partir d'aquest moment Luter organitza cada vegada més una Església reformada, que ell inicialment havia imaginat només com una comunitat de fidels. En 1529 escriu el Gran Catecisme, que és el resum sistemàtic de les seves doctrines, i el Petit Catecisme, amb el qual, mitjançant preguntes i respostes breus, les divulga.