Diferència entre revisions de la pàgina «Mode de producció»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Karl Marx El materialisme històric de Marx, es basa sobre aquest concepte,...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:marx7.gif|thumb|Karl Marx]] | [[File:marx7.gif|thumb|Karl Marx]] | ||
− | El [[materialisme històric|materialisme històric]] de [[Autor:Marx, Karl|Marx]], es basa sobre aquest concepte, que designa la base econòmica d'una societat i el fonament del seu [[superestructura |superestructura]]. Aquesta base econòmica ve donada per la concreta articulació de les [[forces productives|forces productives]] (capacitat de producció i treball dels homes, així com els mitjans per a ella) amb les [[relacions de producció|relacions de producció]] (relacions que s'estableixen entre els treballadors i els propietaris dels mitjans de producció), i la forma específica d'organització del treball pròpia de cada època històrica. Aquesta base articulada de les força productives i les relacions de producció engendra la superestructura [[ideologia|ideològica]] i política d'una societat que està, doncs, en relació de dependència amb aquella, encara que pot mantenir certa autonomia pròpia. D'aquesta manera, en tant que la superestructura suposa el conjunt de l'ordenament jurídic, les formes de pensar, l'art, la religió, les concepcions del món i la filosofia propis d'una manera de producció que els determina, els canvis socials no s'efectuen canviant aquests elements | + | El [[materialisme històric|materialisme històric]] de [[Autor:Marx, Karl|Marx]], es basa sobre aquest concepte, que designa la base econòmica d'una societat i el fonament del seu [[superestructura |superestructura]]. Aquesta base econòmica ve donada per la concreta articulació de les [[forces productives|forces productives]] (capacitat de producció i treball dels homes, així com els mitjans per a ella) amb les [[relacions de producció|relacions de producció]] (relacions que s'estableixen entre els treballadors i els propietaris dels mitjans de producció), i la forma específica d'organització del treball pròpia de cada època històrica. Aquesta base articulada de les força productives i les relacions de producció engendra la superestructura [[ideologia|ideològica]] i política d'una societat que està, doncs, en relació de dependència amb aquella, encara que pot mantenir certa autonomia pròpia. D'aquesta manera, en tant que la superestructura suposa el conjunt de l'ordenament jurídic, les formes de pensar, l'art, la religió, les concepcions del món i la filosofia propis d'una manera de producció que els determina, els canvis socials no s'efectuen canviant aquests elements superestructurals, com creien ingènuament -segons Marx- els il·lustrats, sinó canviant l'arrel, és a dir, la manera de producció. El món material no depèn de cap força transcendent, ni de la ideologia, sinó que està ordenat per la manera de producció de la vida material humana en unes determinades relacions de producció, i la història és la successió de les diverses maneres de producció. No és la consciència dels homes la que determina la seva vida, sinó al revés, és la vida real (la base econòmica) la que determina la seva consciència ([[Recurs:Marx: la vida real determina la consciència|veure text]] ). |
Ara bé, en tant que una formació social està caracteritzada per la seva ''manera de producció,'' aquest terme pot també entendre's, de manera més laxa, com designant el conjunt sencer d'aquesta formació social (que en sentit estricte està determinada per la seva manera de producció en sentit batego). En aquest cas, engloba tant l'estructura econòmica com la superestructura i, des d'aquesta perspectiva, el materialisme històric marxista considera diverses divisions de grans maneres de producció, com: la manera de producció antic o esclavista, la manera de producció feudal o la manera de producció capitalista. | Ara bé, en tant que una formació social està caracteritzada per la seva ''manera de producció,'' aquest terme pot també entendre's, de manera més laxa, com designant el conjunt sencer d'aquesta formació social (que en sentit estricte està determinada per la seva manera de producció en sentit batego). En aquest cas, engloba tant l'estructura econòmica com la superestructura i, des d'aquesta perspectiva, el materialisme històric marxista considera diverses divisions de grans maneres de producció, com: la manera de producció antic o esclavista, la manera de producció feudal o la manera de producció capitalista. |
Revisió del 12:51, 1 març 2015
El materialisme històric de Marx, es basa sobre aquest concepte, que designa la base econòmica d'una societat i el fonament del seu superestructura. Aquesta base econòmica ve donada per la concreta articulació de les forces productives (capacitat de producció i treball dels homes, així com els mitjans per a ella) amb les relacions de producció (relacions que s'estableixen entre els treballadors i els propietaris dels mitjans de producció), i la forma específica d'organització del treball pròpia de cada època històrica. Aquesta base articulada de les força productives i les relacions de producció engendra la superestructura ideològica i política d'una societat que està, doncs, en relació de dependència amb aquella, encara que pot mantenir certa autonomia pròpia. D'aquesta manera, en tant que la superestructura suposa el conjunt de l'ordenament jurídic, les formes de pensar, l'art, la religió, les concepcions del món i la filosofia propis d'una manera de producció que els determina, els canvis socials no s'efectuen canviant aquests elements superestructurals, com creien ingènuament -segons Marx- els il·lustrats, sinó canviant l'arrel, és a dir, la manera de producció. El món material no depèn de cap força transcendent, ni de la ideologia, sinó que està ordenat per la manera de producció de la vida material humana en unes determinades relacions de producció, i la història és la successió de les diverses maneres de producció. No és la consciència dels homes la que determina la seva vida, sinó al revés, és la vida real (la base econòmica) la que determina la seva consciència (veure text ).
Ara bé, en tant que una formació social està caracteritzada per la seva manera de producció, aquest terme pot també entendre's, de manera més laxa, com designant el conjunt sencer d'aquesta formació social (que en sentit estricte està determinada per la seva manera de producció en sentit batego). En aquest cas, engloba tant l'estructura econòmica com la superestructura i, des d'aquesta perspectiva, el materialisme històric marxista considera diverses divisions de grans maneres de producció, com: la manera de producció antic o esclavista, la manera de producció feudal o la manera de producció capitalista.
En l'esdevenir històric l'articulació entre forces productives i relacions de producció entra en conflicte, doncs arriba un moment en què les relacions de producció pertanyents i desenvolupades en una manera de producció anterior es converteixen en traves al desenvolupament de noves forces productives (veure text ). Aquest és el nucli de la força que engendra les revolucions socials, sempre que aquestes forces s'encarnin en una classe social que sàpiga i pugui desenvolupar aquesta contradicció en el sentit de la història, és a dir, del progrés de les forces productives.
Veure marxisme.