Diferència entre revisions de la pàgina «Argument transcendental»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "<div aneu" a "<div id") |
m (Text de reemplaçament - "noúmenon" a "noümen") |
||
| Línia 75: | Línia 75: | ||
[[neokantisme|neokantisme]] | [[neokantisme|neokantisme]] | ||
| − | [[ | + | [[noümen|''noümen'']] |
[[raó|raó]] | [[raó|raó]] | ||
Revisió del 23:20, 28 feb 2015
Forma d'argumentar que, partint d'una conclusió que ja s'accepta, infereix les premisses en què es funda la conclusió, a manera de condicions necessàries.
Kant usa sovint en el seu filosofia transcendental aquest tipus d'argumentació. Transcendental significa justament en Kant les condicions necessàries que han de suposar-se en el subjecte que coneix perquè sigui possible el coneixement en general. Així demostra Kant, per exemple, la necessitat de l'espai i temps com a formes a priori de la intuïció i la necessitat de les categories per al coneixement de l'experiència, ja que sense elles el coneixement a priori no seria possible.
Veure exemple ↓
Del fet que «hi ha crítics d'art», «museus», «directors de museus», etc. s'infereix (per argumentació transcendental) que ha d'existir en sentit objectiu alguna cosa que anomenem «art», que no és alguna cosa merament subjectiu: «hi ha crítics d'art, per tant existeix l'art».
Veure termes relacionats ↓