Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llei de l'efecte»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} {{Esdeveniment|Tipus=Naixement|Inicio=1874}}{{Esdeveniment|Tipus=Mort|Inicio=1949}} Llei fonamental del procés d'aprenentatge, for...».)
 
m (Text de reemplaçament - "asocia" a "associa")
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{Esdeveniment|Tipus=Naixement|Inicio=1874}}{{Esdeveniment|Tipus=Mort|Inicio=1949}}
 
{{Esdeveniment|Tipus=Naixement|Inicio=1874}}{{Esdeveniment|Tipus=Mort|Inicio=1949}}
Llei fonamental del procés d'[[aprenentatge|aprenentatge]], formulada pel psicòleg americà [[Autor:Thorndike, Edward Lee|Edward L. Thorndike]] (1874-1949), a la llum de la ''teoria asociacionista'' entre estímuls i respostes i sota el principi de la ''utilitat del plaer''. Pot formular-se de la següent manera: «La connexió entre un estímul i una resposta es reforça si aquesta és plaent o suposa un èxit per a l'organisme». Aquesta llei anava primàriament dirigida contra la suposició que les coses s'aprenen per hàbit, o simple repetició sense satisfacció.
+
Llei fonamental del procés d'[[aprenentatge|aprenentatge]], formulada pel psicòleg americà [[Autor:Thorndike, Edward Lee|Edward L. Thorndike]] (1874-1949), a la llum de la ''teoria associacionista'' entre estímuls i respostes i sota el principi de la ''utilitat del plaer''. Pot formular-se de la següent manera: «La connexió entre un estímul i una resposta es reforça si aquesta és plaent o suposa un èxit per a l'organisme». Aquesta llei anava primàriament dirigida contra la suposició que les coses s'aprenen per hàbit, o simple repetició sense satisfacció.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 18:40, 26 feb 2015

Llei fonamental del procés d'aprenentatge, formulada pel psicòleg americà Edward L. Thorndike (1874-1949), a la llum de la teoria associacionista entre estímuls i respostes i sota el principi de la utilitat del plaer. Pot formular-se de la següent manera: «La connexió entre un estímul i una resposta es reforça si aquesta és plaent o suposa un èxit per a l'organisme». Aquesta llei anava primàriament dirigida contra la suposició que les coses s'aprenen per hàbit, o simple repetició sense satisfacció.