Error categorial

Error en què s'incorre quan una determinada qüestió rep una resposta d'un tipus o nivell diferent del requerit. Segons Gilbert Ryle, es comet aquesta classe d'error quan s'uneixen conceptes, mitjançant una conjunció o una disjunció, que pertanyen a categories diferents. La categoria s'entén aquí com a classificació lògica dels conceptes. Descriu com a exemple el d'algú que, després de visitar una facultat universitària, amb la seva biblioteca, les seves aules, els despatxos dels professors, el «campus», etc., pregunta: «però, on està la universitat?»; aquesta persona comet error de categoria o categorial: la universitat no «està» com un despatx o una aula. També és error categorial unir plans molt diferents de la realitat, com quan es diu «Va arribar amb cotxe i en un tancar i obrir d'ulls».

Aplicant aquesta teoria al problema de la unió ment/cos, que és del que parla pròpiament Ryle, es comet un error categorial si es parla d'enteniment i d'actes intel·ligents, de voluntat i d'actes voluntaris i, en general, de ment i cos. És tan il·legítim parlar de ment i cos conjuntament, com ho és unir les expressions, de diferent nivell, «arribar amb cotxe» i «arribar en un tancar i obrir d'ulls». Cometem errors categorials en tots aquests casos, perquè ignorem el diferent tipus lògic o diferent nivell dels conceptes a què es refereixen aquestes paraules. Així mateix es comet error categorial quan usem o entenem de la mateixa manera una paraula que admet usos equívocs de significat: si diem que hi ha ments i que hi ha cossos, hem d'observar que «hi ha» o «existir» es diu en tots dos casos en un sentit diferent; s'empren en un nivell lògic diferent. El mateix ocorre amb «créixer» quan diem, per exemple, que «la marea creix» o que «les esperances creixen», tret que siguem conscients del recurs a una metàfora.

Veg. també mereologia.