Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat categòric»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Enunciat que expressa la relació existent entre dues categories de termes; per exemple, «totes les roses són...».) |
m (Text de reemplaçament - "[[Ser|" a "[[Ésser / Ser|") |
||
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | |||
− | <div class= | + | [[Enunciat|Enunciat]] que expressa la relació existent entre dues [[Categoria|categories]] de [[Terme|termes]]; per exemple, «totes les roses són flors», que pot esquematitzar-se com «Tot S és P». A un dels termes se l'anomena [[Subjecte|subjecte]] i a l'altre [[Predicat|predicat]]; el terme subjecte (S) indica la [[Classe_(lògica)|classe]] o conjunt de coses de les quals s'afirma alguna cosa, i el terme predicat (P), allò que l'enunciat afirma del subjecte. Tots dos termes s'uneixen mitjançant el verb que rep el nom de «còpula»; en la seva forma estàndard, la còpula és el verb [[Ésser / Ser|ser]]. |
− | '''Exemple | + | <div class="mw-collapsible mw-collapsed"> |
+ | '''Exemple ↓''' | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
− | |||
En «totes les roses són flors», el subjecte és «roses» i el predicat «flors». | En «totes les roses són flors», el subjecte és «roses» i el predicat «flors». | ||
− | En «a tot porc li arriba el seu Sant | + | En «a tot porc li arriba el seu Sant Martí», enunciat categòric no escrit en forma estàndard, el verb «ser» apareix explícit en una paráfrasis equivalent a: «El porc ''és ''un animal destinat a la matança». |
</div></div> | </div></div> | ||
− | + | A més del subjecte, verb i predicat, que són termes categoremàtics, en un enunciat categòric hi ha termes [[Sincategoremàtic|sincategoremàtics]], que precisen el tipus de relació que s'estableix entre subjecte i predicat. D'ells depèn la [[Qualitat|qualitat]] i la [[Quantitat|quantitat]] de l'enunciat. | |
− | A més del subjecte, verb i predicat, que són termes | ||
'''Tipus d'enunciats categòrics:''' | '''Tipus d'enunciats categòrics:''' | ||
− | Els enunciats són, segons la quantitat, ''universals ''o ''particulars''. L'enunciat universal afirma un predicat de tota la [[ | + | Els enunciats són, segons la quantitat, ''universals ''o ''particulars''. L'enunciat universal afirma un predicat de tota la [[Classe_(lògica)|classe]] nomenada pel subjecte. El particular, de part només de la classe. Són també, segons la qualitat, ''afirmatius ''o ''negatius''. L'enunciat afirmatiu afirma el predicat de tota la classe o de part de la mateixa nomenada pel subjecte; el negatiu, nega que el predicat convingui a tota la classe o a part de la classe nomenada pel subjecte. |
− | [[A|'''A''']] - Universal afirmatiu: Tot S és | + | [[A|'''A''']] - Universal afirmatiu: Tot S és P (Ex. Tots els planetes giren al voltant d'estels) |
− | [[I|''' | + | [[I|'''E''']]- Universal negatiu: Cap S és P (Ex. Cap planeta posseeix llum pròpia) |
[[I|'''I''']]- Particular afirmatiu: Algun S és P (Ex. Algun planeta és habitable) | [[I|'''I''']]- Particular afirmatiu: Algun S és P (Ex. Algun planeta és habitable) | ||
Línia 25: | Línia 23: | ||
[[O|'''O''']]- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable) | [[O|'''O''']]- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable) | ||
− | + | Vegeu: [[Quadre_d'oposicions|quadre_d'oposicions]], [[Diagrames_de_Venn|diagrames de Venn]], [[Inferència_immediata|inferències immediates]], [[Modalitats_alètiques|modalitats alètiques]], [[Abast_existencial|abast existencial]]. | |
− | |||
− | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Lògica | |Etiqueta=Lògica | ||
− | }} | + | }} {{InfoWiki}} |
− | {{InfoWiki}} |
Revisió de 18:15, 14 maig 2020
Enunciat que expressa la relació existent entre dues categories de termes; per exemple, «totes les roses són flors», que pot esquematitzar-se com «Tot S és P». A un dels termes se l'anomena subjecte i a l'altre predicat; el terme subjecte (S) indica la classe o conjunt de coses de les quals s'afirma alguna cosa, i el terme predicat (P), allò que l'enunciat afirma del subjecte. Tots dos termes s'uneixen mitjançant el verb que rep el nom de «còpula»; en la seva forma estàndard, la còpula és el verb ser.
Exemple ↓
En «totes les roses són flors», el subjecte és «roses» i el predicat «flors».
En «a tot porc li arriba el seu Sant Martí», enunciat categòric no escrit en forma estàndard, el verb «ser» apareix explícit en una paráfrasis equivalent a: «El porc és un animal destinat a la matança».
A més del subjecte, verb i predicat, que són termes categoremàtics, en un enunciat categòric hi ha termes sincategoremàtics, que precisen el tipus de relació que s'estableix entre subjecte i predicat. D'ells depèn la qualitat i la quantitat de l'enunciat.
Tipus d'enunciats categòrics:
Els enunciats són, segons la quantitat, universals o particulars. L'enunciat universal afirma un predicat de tota la classe nomenada pel subjecte. El particular, de part només de la classe. Són també, segons la qualitat, afirmatius o negatius. L'enunciat afirmatiu afirma el predicat de tota la classe o de part de la mateixa nomenada pel subjecte; el negatiu, nega que el predicat convingui a tota la classe o a part de la classe nomenada pel subjecte.
A - Universal afirmatiu: Tot S és P (Ex. Tots els planetes giren al voltant d'estels)
E- Universal negatiu: Cap S és P (Ex. Cap planeta posseeix llum pròpia)
I- Particular afirmatiu: Algun S és P (Ex. Algun planeta és habitable)
O- Particular negatiu: Algun S no és P (Ex. Algun planeta no és habitable)
Vegeu: quadre_d'oposicions, diagrames de Venn, inferències immediates, modalitats alètiques, abast existencial.