Diferència entre revisions de la pàgina «Automació»
De Wikisofia
m (bot: - el plànol estrictament + el pla estrictament) |
|||
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Procediment tecnològic que consisteix a substituir el treball i el control humà en el procés de producció per màquines que realitzen tot el treball material i | + | Procediment tecnològic que consisteix a substituir el treball i el control humà en el procés de producció per màquines que realitzen tot el treball material i el planifiquen i controlen al llarg de tot el procés. L'automació incrementa la productivitat, millora l'eficiència, redueix costos i alleugereix a l'home de l'esforç físic. Es distingeix del «maquinisme» o mecanització del treball, situació en què la màquina substitueix només parcialment al productor realitzant el treball físic, perquè en aquella la substitució de l'element humà és total, de manera que l'home exerceix només les funcions prèvies de programació i gestió. |
Els processos industrials d'automació existeixen a partir dels anys cinquanta, però a partir dels seixanta i setanta es plantegen les qüestions relatives a les possibles conseqüències humanes, socials, industrials i empresarials que pot suscitar el procés. Entre les conseqüències de caràcter individual destaquen el possible augment del nivell de desocupació, la despersonalització del treball, la demanda més alta de treballadors més especialitzats i la major desigualtat social entre treballadors. Les empreses, al seu torn, augmenten la seva complexitat i remodelen la seva organització, donant entrada, sobretot, a noves especialitats de direcció. En el pla estrictament social repercuteix en una tendència a reduir el sector secundari (indústria) en favor d'un augment del sector terciari (serveis). | Els processos industrials d'automació existeixen a partir dels anys cinquanta, però a partir dels seixanta i setanta es plantegen les qüestions relatives a les possibles conseqüències humanes, socials, industrials i empresarials que pot suscitar el procés. Entre les conseqüències de caràcter individual destaquen el possible augment del nivell de desocupació, la despersonalització del treball, la demanda més alta de treballadors més especialitzats i la major desigualtat social entre treballadors. Les empreses, al seu torn, augmenten la seva complexitat i remodelen la seva organització, donant entrada, sobretot, a noves especialitats de direcció. En el pla estrictament social repercuteix en una tendència a reduir el sector secundari (indústria) en favor d'un augment del sector terciari (serveis). | ||
Línia 6: | Línia 6: | ||
Per l'entrada, en el control del procés de producció mitjançant màquines, de la nova tecnologia dels computadors, el nom d'«automació» ha anat donant pas al de [[filosofia de la tècnica|tecnologia]] de la informació, o informàtica. El nom de «robòtica» es reserva per a aquelles màquines, més complexes, que imiten el comportament intel·ligent de l'home. | Per l'entrada, en el control del procés de producció mitjançant màquines, de la nova tecnologia dels computadors, el nom d'«automació» ha anat donant pas al de [[filosofia de la tècnica|tecnologia]] de la informació, o informàtica. El nom de «robòtica» es reserva per a aquelles màquines, més complexes, que imiten el comportament intel·ligent de l'home. | ||
− | + | ---- | |
+ | |||
+ | Vegeu [[màquina|màquina,]] [[tècnica|tècnica]] i [[filosofia de la tècnica|filosofia de la tècnica]]. | ||
+ | |||
+ | Vegeu [[Recurs:Recull_de_textos_sobre_filosofia_de_la_tècnica|Recull de textos de filosofia de la tècnica]]. | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 12:53, 2 abr 2020
Procediment tecnològic que consisteix a substituir el treball i el control humà en el procés de producció per màquines que realitzen tot el treball material i el planifiquen i controlen al llarg de tot el procés. L'automació incrementa la productivitat, millora l'eficiència, redueix costos i alleugereix a l'home de l'esforç físic. Es distingeix del «maquinisme» o mecanització del treball, situació en què la màquina substitueix només parcialment al productor realitzant el treball físic, perquè en aquella la substitució de l'element humà és total, de manera que l'home exerceix només les funcions prèvies de programació i gestió.
Els processos industrials d'automació existeixen a partir dels anys cinquanta, però a partir dels seixanta i setanta es plantegen les qüestions relatives a les possibles conseqüències humanes, socials, industrials i empresarials que pot suscitar el procés. Entre les conseqüències de caràcter individual destaquen el possible augment del nivell de desocupació, la despersonalització del treball, la demanda més alta de treballadors més especialitzats i la major desigualtat social entre treballadors. Les empreses, al seu torn, augmenten la seva complexitat i remodelen la seva organització, donant entrada, sobretot, a noves especialitats de direcció. En el pla estrictament social repercuteix en una tendència a reduir el sector secundari (indústria) en favor d'un augment del sector terciari (serveis).
Per l'entrada, en el control del procés de producció mitjançant màquines, de la nova tecnologia dels computadors, el nom d'«automació» ha anat donant pas al de tecnologia de la informació, o informàtica. El nom de «robòtica» es reserva per a aquelles màquines, més complexes, que imiten el comportament intel·ligent de l'home.
Vegeu màquina, tècnica i filosofia de la tècnica.
Vegeu Recull de textos de filosofia de la tècnica.