Diferència entre revisions de la pàgina «Judicis, divisió dels»
De Wikisofia
m (bot: - disjunció. Veure la + disjunció. Vegeu la) |
|||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si ens atenim a la seva [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»). En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|quantitat]], o [[extensió|extensió]] del subjecte. Si s'atén a la [[modalitat|modalitat]], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], | + | * Segons la lògica tradicional, els [[judici|judicis]] es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si ens atenim a la seva [[qualitat|'''qualitat''']] («és», «no és»). |
| + | * En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|'''quantitat''']], o [[extensió|extensió]] del subjecte. | ||
| + | * Si s'atén a la [[modalitat|'''modalitat''']], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible; | ||
| + | * si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen [[assertori|''assertoris'']]. | ||
| + | * Si s'atén a la '''relació''', els judicis són [[categòric|''categòrics'']], [[hipotètic|''hipotètics'']] o [[disjunció|''disjuntius'']]. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció. | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
Vegeu la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]]. | Vegeu la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]]. | ||
Revisió de 22:47, 21 feb 2020
- Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en afirmatius i negatius, si ens atenim a la seva qualitat («és», «no és»).
- En universals i particulars, si es mira a la quantitat, o extensió del subjecte.
- Si s'atén a la modalitat, és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en apodíctics, quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i problemàtics, quan s'afirma que alguna cosa és possible;
- si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen assertoris.
- Si s'atén a la relació, els judicis són categòrics, hipotètics o disjuntius. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.
Vegeu la classificació kantiana dels judicis.