Diferència entre revisions de la pàgina «Causa immanent»
De Wikisofia
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Expressió pròpia de l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] medieval, que l'oposa, segons el seu sentit literal, a la [[causa|causa]] ''transitiva'' (''transiens'', de ''transeo'', passar), que actua cap a l'exterior. Pel mateix, és aquella l'efecte de la qual roman en ella mateixa. Quan s'entén com a [[causa sui|''causa sui'']] o causa de si mateix, els escolàstics entenen que res és causa de si mateix excepte [[Déu|Déu]]. En cert sentit pot entendre's com a causa ''intrínseca'' (matèria i forma), per oposició a causa ''extrínseca'' (agent i fi). | Expressió pròpia de l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] medieval, que l'oposa, segons el seu sentit literal, a la [[causa|causa]] ''transitiva'' (''transiens'', de ''transeo'', passar), que actua cap a l'exterior. Pel mateix, és aquella l'efecte de la qual roman en ella mateixa. Quan s'entén com a [[causa sui|''causa sui'']] o causa de si mateix, els escolàstics entenen que res és causa de si mateix excepte [[Déu|Déu]]. En cert sentit pot entendre's com a causa ''intrínseca'' (matèria i forma), per oposició a causa ''extrínseca'' (agent i fi). | ||
| − | [[Autor:Spinoza, Baruch de|Spinoza]] també oposa la causa immanent a les [[Causa_transitiva|causes transitives]]. Per ell els modes o fenòmens s'estructuren en una sèrie indefinida de [[Causa eficient|causes eficients]], de manera que cada cosa solament pot tenir com a causa una altra cosa finita i així successivament. Per tant, segons Spinoza, [[Déu]] no pot ser entès de cap manera com el primer element | + | [[Autor:Spinoza, Baruch de|Spinoza]] també oposa la causa immanent a les [[Causa_transitiva|causes transitives]]. Per ell els modes o fenòmens s'estructuren en una sèrie indefinida de [[Causa eficient|causes eficients]], de manera que cada cosa solament pot tenir com a causa una altra cosa finita i així successivament. Per tant, segons Spinoza, [[Déu]] no pot ser entès de cap manera com el primer element d'una cadena causal transitiva, sinó que la causalitat divina és immanent, de manera que el món se sosté en Déu (o la Naturalesa). L'acció de Déu o la Naturalesa és productora i conservadora del món. Spinoza diu que Déu és "causa immanent, però no pas causa transitiva de totes les coses", és la [[Natura naturans, natura naturata|''natura naturans'']] sense la qual no hi hauria [[Natura naturans, natura naturata|''natura naturata'']]. |
| − | Aquesta posició | + | Aquesta posició de Spinoza es transmet a l'idealisme alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], per a qui la realitat finita es constitueix en el doble moviment d'exteriorització (natura) i interiorització (consciència, esperit, història) en què es desplega l'[[Absolut]]. |
| + | ---- | ||
| − | [[ | + | ::Vegeu [[Deus_sive_natura|''Deus sive natura'']]. |
| − | Veg. Turró, Salvi: ''Filosofia i modernitat. La reconstrucció de l'ordre del món'', Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona. | + | ::[[causa: termes relacionats|Vegeu termes relacionats.]] |
| + | |||
| + | ::Veg. Turró, Salvi: ''Filosofia i modernitat. La reconstrucció de l'ordre del món'', Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona. | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general | |Etiqueta=Filosofia general | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:11, 9 feb 2020
(del llatí immanens, de immaneo, quedar-se)
Expressió pròpia de l'Escolàstica medieval, que l'oposa, segons el seu sentit literal, a la causa transitiva (transiens, de transeo, passar), que actua cap a l'exterior. Pel mateix, és aquella l'efecte de la qual roman en ella mateixa. Quan s'entén com a causa sui o causa de si mateix, els escolàstics entenen que res és causa de si mateix excepte Déu. En cert sentit pot entendre's com a causa intrínseca (matèria i forma), per oposició a causa extrínseca (agent i fi).
Spinoza també oposa la causa immanent a les causes transitives. Per ell els modes o fenòmens s'estructuren en una sèrie indefinida de causes eficients, de manera que cada cosa solament pot tenir com a causa una altra cosa finita i així successivament. Per tant, segons Spinoza, Déu no pot ser entès de cap manera com el primer element d'una cadena causal transitiva, sinó que la causalitat divina és immanent, de manera que el món se sosté en Déu (o la Naturalesa). L'acció de Déu o la Naturalesa és productora i conservadora del món. Spinoza diu que Déu és "causa immanent, però no pas causa transitiva de totes les coses", és la natura naturans sense la qual no hi hauria natura naturata.
Aquesta posició de Spinoza es transmet a l'idealisme alemany de Fichte, Schelling i Hegel, per a qui la realitat finita es constitueix en el doble moviment d'exteriorització (natura) i interiorització (consciència, esperit, història) en què es desplega l'Absolut.
- Vegeu Deus sive natura.
- Veg. Turró, Salvi: Filosofia i modernitat. La reconstrucció de l'ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona.