Diferència entre revisions de la pàgina «Nominalisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''nomen'', nom, terme)</small> En la qüestió dels universals, la postura, iniciada per Auto...».) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''nomen'', nom, terme)</small> | <small>(del llatí ''nomen'', nom, terme)</small> | ||
| − | En la [[universals, disputa dels|qüestió dels universals]], la postura, iniciada per [[Autor:Roscelin|Roscelin]], que sosté que els [[universals|universals]] no són ni conceptes ([[conceptualisme|conceptualisme]]) ni objectes ([[realisme|realisme]]), sinó només «noms», que s'apliquen a grups de coses semblants; l'única [[real|realitat]] que correspon al nom és l'emissió de so en pronunciar-lo (''flatus vocis'') i la de l'[[individu|individu]] singular al | + | En la [[universals, disputa dels|qüestió dels universals]], la postura, iniciada per [[Autor:Roscelin|Roscelin]], que sosté que els [[universals|universals]] no són ni conceptes ([[conceptualisme|conceptualisme]]) ni objectes ([[realisme|realisme]]), sinó només «noms», que s'apliquen a grups de coses semblants; l'única [[real|realitat]] que correspon al nom és l'emissió de so en pronunciar-lo (''flatus vocis'') i la de l'[[individu|individu]] singular al qual s'aplica. |
Els principals nominalistes medievals són | Els principals nominalistes medievals són | ||
| − | [[Autor:Roscelin|Joan Roscelin]], [[Autor:Abelard, Pere|Pere Abelard]] i [[Autor:Occam, Guillem | + | [[Autor:Roscelin|Joan Roscelin]], [[Autor:Abelard, Pere|Pere Abelard]] i [[Autor:Occam, Guillem d'|Guillem d'Occam]]. |
| − | En la filosofia analítica | + | En la [[filosofia analítica]] en la qual també s'ha suscitat el mateix problema, poden considerar-se nominalistes, entre d'altres, [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Ludwig Wittgenstein]], [[Autor:Austin, John Langshaw|John L. Austin]], [[Autor:Strawson, Peter Frederick|Peter F. Strawson]], [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Willard Van Orman Quine]] i [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]]. |
| − | + | ---- | |
| − | | | + | |
| − | | | + | Veg. [[Res_de_re_non_praedicatur|res de re non praedicatur]] |
| − | | | + | |
| − | }} | + | |
| − | {{Etiqueta | + | {{Etiqueta|Etiqueta=Historia}} |
| − | |Etiqueta= | + | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} |
| − | }} | + | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia medieval}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:56, 18 nov 2018
(del llatí nomen, nom, terme)
En la qüestió dels universals, la postura, iniciada per Roscelin, que sosté que els universals no són ni conceptes (conceptualisme) ni objectes (realisme), sinó només «noms», que s'apliquen a grups de coses semblants; l'única realitat que correspon al nom és l'emissió de so en pronunciar-lo (flatus vocis) i la de l'individu singular al qual s'aplica.
Els principals nominalistes medievals són
Joan Roscelin, Pere Abelard i Guillem d'Occam.
En la filosofia analítica en la qual també s'ha suscitat el mateix problema, poden considerar-se nominalistes, entre d'altres, Ludwig Wittgenstein, John L. Austin, Peter F. Strawson, Willard Van Orman Quine i Nelson Goodman.
Veg. res de re non praedicatur