Hipòtesi

(del grec ὑπὁθεσις, hypóthesis, del verb hypotíthemi, posar sota: proposta, suposició)

És una suposició, o un supòsit, amb la intenció d'explicar alguna cosa. Referida a la ciència, és una generalització o enunciat general que, en principi, suposa una interpretació de determinats fets, i que adoptem transitòriament com a vertadera mentre la sotmetem a confirmació o refutació. En expressió de Carl G. Hempel, són «conjectures felices» sobre les connexions que s'estableixen entre els fenòmens que estudiem.

No tota hipòtesi científica és una generalització: hi ha hipòtesis particulars, com ho va ser en el seu moment «la Terra gira entorn del Sol», o la del descobriment del planeta Neptú per les irregularitats en l'òrbita d'Urà. No sempre queda clara la distinció entre una hipòtesi i una teoria o una llei i, atès que la finalitat d'una hipòtesi és patrocinar una investigació, la millor manera d'entendre-la és situant-la en el context global de les teories científiques. Una teoria és una recapitulació de diverses lleis en forma de conjunt d'enunciats que mantenen unes determinades relacions lògiques de deduïbilitat; una llei és una hipòtesi que, sotmesa a contrastació, ha estat confirmada; una hipòtesi és una explicació transitòria amb la qual es treballa tot esperant sotmetre-la a contrastació; un enunciat d'observació –o enunciat protocol·lari– és l'enunciat que descriu una experiència, del qual pot provar-se que és vertader o fals (vegeu el text). Es verifica una hipòtesi, derivant d'ella conseqüències lògiques –això és, enunciats d'observació o protocol·laris– que, posades a prova, confirmen inductivament la hipòtesi, en cas de resultar vertaderes, o refuten la hipòtesi, en cas de resultar falses.

El falsacionisme de Popper planteja la seva pròpia manera d'entendre la formulació i la contrastació d'hipòtesis.

Vegeu formulació d'hipòtesi, refutació d'hipòtesis.