Diferència entre revisions de la pàgina «Contrastació»
De Wikisofia
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (en anglès, ''testing'') Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una [[Hipòtesi|hipòtesi]] científica o d'una [[Teoria|teoria]]. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la [[Hipòtesi,_confirmació_d'| | + | (en anglès, ''testing'') Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una [[Hipòtesi|hipòtesi]] científica o d'una [[Teoria|teoria]]. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la [[Hipòtesi,_confirmació_d'|confirmació d'hipòtesi]] o la desconfirmació o [[Refutació|refutació]]. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una [[Generalització|generalització]], a saber, |
<math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>, | <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>, | ||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
és una instància desconfirmadora o la refutació. | és una instància desconfirmadora o la refutació. | ||
| − | <div class="mw-collapsible mw-collapsed"><center> | + | <div class="mw-collapsible mw-collapsed"><center>Veg. exemple ↓</center><div class="mw-collapsible-content"> |
{| | {| | ||
|- | |- | ||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació. | D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Veg. [[Refutació_d'hipòtesi|refutació d'hipòtesis]]. | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Epistemologia | |Etiqueta=Epistemologia | ||
}} {{InfoWiki}} | }} {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:14, 5 nov 2018
(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la confirmació d'hipòtesi o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],
tota contrastació que doni com a resultat
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]
és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]
és una instància desconfirmadora o la refutació.
| [math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] | hipòtesi | tots els cignes són blancs |
| [math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] | confirmació | hi ha almenys un cigne blanc |
| [math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] | refutació | hi ha un cigne que no és blanc |
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva corroboració, però no de la seva confirmació.
Veg. refutació d'hipòtesis.